Recital Som Elles
Fotograma del documental Som Elles de n'Aina Riera.
Som tantíssimes!
A Silvia Plath
De nit, blanques,
molt silencioses.
Som tantíssimes!
Les nostres veus
agafen fort les
nostres mans.
Ningú ens sent,
som com la pols
cega i muda;
sorda, a vegades.
Ningú ens veu
som partícules.
Éssers extranys,
imatges fòssils
de mons llunyans;
dels nostres
cercles mundans.
De mare neixerem,
d'aigua som,
i morirem sense ella.
Filles, per sempre.
O tot o res
o buides o plenes.
Som elles!
Llibres, pou
d' ombres,
arena de records.
Aquesta nit,
dia D i hora H,
ens visiten.
Demà,
el món
ja serà nostro!
Som tantíssimes!
Aquest poema el vaig escriure la matinada del 30 de juny a l'1 de juliol a l'agroturisme de Filicumis després d'haver invocat a les muses al pou de la poesia per el documental Som Elles de n'Aina Riera. Projecte fet realitat que enllaça dones, illa, mar i poesia en el que hi ha moltes mans i veus implicades. Som n'Àngels, na Glòria, na Maria Antònia, na Marta, n'Antònia, na Clara, na Tonina, na Victòria, na Joana, na Gemma, na Sandra, ...
La projecció del documental maridada amb el recital poètic va tenir una mestressa de cerimònies extraordinària. Na Maria Antònia Massanet estava pletòrica i feliç perquè presentava el seu poemari El moll de l'os il·lustrat per na Mari Jo Ribas. Un llibre que comença i acaba de manera magistral i t'atrapa per la vivesa i la bellesa de la seva llengua literària. A més del ritme i la musicalitat de les paraules, el poemari té una doble lectura, una poètica i l'altra visual. El traç negre sobre blanc et fan reflexionar de manera directe sobre el nostre cos i la nostra ànima. Quan na Maria Antònia ens va enviar el manuscrit per triar un poema per acompanyar la presentació del seu llibre, jo em vaig quedar enamorada de l'inici del poemari. L'esquinçada és brutal!!!!!!!!!! "La carn és va fer verb" diu la poeta. És un gran vers, amb referències bíbliques i lingüístiques que em sembla la millor manera de definir l'escriptura. Per escriure, bàsicament has de ser i has de viure. I ella d'això en sap un bon troç.
A la vetllada poètica també van participar dues poetes fora mida. Marta Bertran Perelló, amb el seu llibre Metamorfosi de colors publicat a l'editorial Moll, va rompre la jornada de reflexió esquitant directament als polítics de manera contundent. I la poeta guanyadora del premi Maria Mercè Marçal entre altres, Mireia Vidal-Conte va presentar en primícia el seu darrer llibre Cinc centímetres (la cicatriu). Ens va deixar a tots amb sa boca badada del primer al darrer vers que va recitar. Quina il·lusió em fa sempre estar tan ben acompanyada. Agraïda i emocionada també pel públic de luxe que ens va acompanyar ahir vespre: amics, parelles, famílies i poetes. Una vegada més, la poesia em dóna records d'arena i dolçor per viure.
A la vetllada poètica també van participar dues poetes fora mida. Marta Bertran Perelló, amb el seu llibre Metamorfosi de colors publicat a l'editorial Moll, va rompre la jornada de reflexió esquitant directament als polítics de manera contundent. I la poeta guanyadora del premi Maria Mercè Marçal entre altres, Mireia Vidal-Conte va presentar en primícia el seu darrer llibre Cinc centímetres (la cicatriu). Ens va deixar a tots amb sa boca badada del primer al darrer vers que va recitar. Quina il·lusió em fa sempre estar tan ben acompanyada. Agraïda i emocionada també pel públic de luxe que ens va acompanyar ahir vespre: amics, parelles, famílies i poetes. Una vegada més, la poesia em dóna records d'arena i dolçor per viure.
Comentarios