Carrers de Barcelona
¿Te divierte que escriba en tercera persona?
A Roberto Bolaño
Caminava pel barri de
Sants,
on de tant en tant,
es
trobava amb la seva germana.
Es besàven a la boca
per mostrar lo patètic i
ridícul del temps
que havíen deixat passar
sense veure's.
Llegia poesia a
l'Horiginal
i a través dels vitralls
de casa seva,
veia passar la vida dels
seus conciutadans.
Li agradava menjar
pastissets a Gràcia
i demanava per emportar
quan treballava al número 5 de
Montalegre.
Ja no anava a la
Universitat Desconeguda
però seguia descobrint
l'oceà
des de l'horitzó de la
Barceloneta.
Sempre va viure enfora de
la Sagrada Família
i el Tibidabo, li quedava a
esquerra mà.
Creuaven Gran Via per
arribar al cel de Las Arenas
i veien l'estel de llums
projectats des de Montjuïc
Junts miraven la cartellera dels cines Balaña
i sentien com l'infern era cada vegada
més gran, més profund i més a prop.
Sense por ni massa pressa,
es van fer grans als
carrers de la ciutat,
i ja no hi havia volta
enrera,
perquè quan als 18
has sentit la buidor del
metro,
a la
matinada, ja no pots
tornar a estimar als pares igual.
tornar a estimar als pares igual.
PD: Text escrit el día de la poesía, després de recordar l'entrevista que va fer-li a Olvido García Valdés durant el festival de literatura amplificada-Kosmopolis i descobrir al Bolaño-poeta amb La Universidad Desconocida.
Comentarios