El meu primer poema sobre maternitat

Aquest mes de maig, s'ha inaugurat una intervenció poètica a Llagostera amb el poema que vaig escriure poques hores després de pasar per primera vegada per la sala de paritori de l'Hospital d'Inca per donar a llum a la nostra filla Sofia titulat "Maternitat(s)". A dia d'avui a més de trobar-se online a la poeteca, està publicat en un espai dedicat a les comares. Em fa molt feliç que hagin triat les meves paraules per retre aquest homenatge.

El poema ha pres forma urbana en un tòtem que es pot llegir a la placa enmig d'una plaça de Llagostera, al costat del museu de Can Caciques (Girona). Inaugurat el 5 de maig, coincidint amb el Dia Internacional de les Llevadores. I just uns dies després es celebra arreu la setmana del part respectat per visibilitzar i sensibilitzar de la importància de viure el part i el pospart, sense judici, i amb una mirada atenta de cuidats i atenció especial a la diada que neix a cada part: mare/nadó.

Maternitat(s)

"T'he parit amb plaer

de fletxa a trenc de sang"

MMM

Vaig ser verb,

gemec,
sense paraules.

Vaig ser dona arrelada
engendrant un nou món
al meu cos.

Vaig ser mare recent nada
el mateix dia que va néixer la meva filla.
Vaig ser dona, gat i heura
a l'uníson.

Vaig sentir la meva vagina com un trànsit
quan l'ànima se'm partia
El cos ja no era meu
quan úter habitat s'obria.

Erem a la vegada,
una, dues, tres
ànimes bategant
en el mateix lloc, el mateix dia.

Juntes ens vam donar a llum.

Jo ja no sóc jo

amb tu, soc l'altra.