Antígona del segle XXI

temps de canvi que transforma els mites clàssics en reals/ temps estàtics per no perdre la innocència de la infantesa/ temps necessari per caminar damunt nitrogen líquid i temps adult per perdre'l observant les tr3s etapes de la vida i retornar al naixement. En definitiva, el temps és una paraula que contén una única vocal.

L'Antígona del segle XXI ja no es preocupa per la mort del seu germà com ocorre en l'obra de Sòfocles, ni per la reflexió política de la guerra civil espanyola com fa Salvador Espriu a la seva versió, sinó per que perduri la seva innocència i per no convertir-se dona adulta. Vol seguir sent nina sense convertir-se en heroïna.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Como diriam os Ramones, I don´t wanna grow up!
Beijos!

(tristão)
Anaïs ha dicho que…
Qué bonito....
llamj ha dicho que…
M'agradat molt,se teva mirada critica de " Antigona".

Besos

Entradas populares