Les ciutats i els escriptors


He col·laborat a un instal·lació sonora a l'exposició La Trieste de Magris

Ara tinc a la taula de treball i de lectura, davant les dues torres nues de la Plaça Espanya de Barcelona, el "Microcosmos" de Magris que espera que obri les seves portes de fantasia i realitat després de llegir "En la ciudad sumergida" on J.C.Llop referencia la Mallorca que em va ensenyar a estimar totes les ciutats. Referències ambdues posteriors a la lectura de Las ciudades invisibles de Italo Calvino.

El Dimarts passat es va inaugurar al CCCB la nova exposició sobre literatura vista sota els ulls d'un escriptor, sempre conjugat en masculí encara que sigui amb els seus heterònims. Al Trieste de Magris li precedeixen el
Dublín de Joyce, la Praga de Kafka, les Lisboes de Pessoa, el Buenos Aires de Borges i l'autòpsia del nou mil·leni de Ballard.

Abans de l'exposició no coneixia ni a Magris ni Trieste però els noms que rondaven pel departament d'exposicions del CCCB em van sonar exòtics i vaig investigar. A la ciutat italiana s'hi vincula Claudio Magris, Umberto Saba, Susanna Tamaro, Joyce, Rilke, Stendhal, entre molts altres escriptors com Carlo Michelstaedter i Scipio Slataper dels qual he tingut la oportunitat de recitar els versos d' "All'isonzo" i "Il mio Carso" a la primera instal·lació de l'exposició que resta oberta fins al juliol del 2011. La locució a dues veus, en italià i mallorquí, que es pot escoltar al vídeo La Bora de Trieste, mostra el vent de la costa adriàtica al costat de les paraules verticals.

I el proper dimecres s'inaugura el
CCCB Teatre, un espai que conjuga passat, present i futur d'una institució amb disset anys d'història. Un acte obert a tot el públic que s'iniciarà amb una projecció audiovisual de permanent fux al hall de l'edifici actual que recupera testimonis de l'arxiu del centre que avança a través d'una instal·lació sonora a través del túnel Veus a Tempo que connecta els dos edificis i que arriba a un vídeo inaugural que mostra el present-futur del centre mitjançant la veu d'artistes, filòsofs, escriptors i comissaris. A n'aquest darrer treball documental en Joan Garau ha pogut participar-hi incloent-hi la música del projecte impar3en1.

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
Esta molt be.
Veig que vos moveu molt.

Inclús se pot fer un article, de demunt aixo, per donar als mitjans de comunicacio.
Crec que ja s'haura fet.
Estic en voltres, començau a caminar en molt de talent

sort
Anónimo ha dicho que…
Molt bone veu, es radiofonica,ademes de poeta.

M'agradad molt

salut

Entradas populares