Mes en construcció

El mes de juliol he anat fent i refent aquest post amb la intenció de construir la meva agenda cultural, compartir-la i tornar a ella quan la meva memòria es quedi enllaçat a les notes de paper i bolígraf. El lema del post crida "Sense Cultura No hi ha Futur".

30/7// TANCAT PER VACANCES// PMI-LONDON-BCN-MADRIDPerquè després de treballar sense descans a un projecte tan intens com expansiu, la documentació de l'exposició Pantalla Global que s'inaugura al gener 2012 al CCCB, una torna a casa per desconnectar, per no pensar. Formes verbals actives que formen part de la nostra cultura. Durant les vacances penso continuar a prop de tota la cultura que hi ha al meu voltant. Canvio diarietats i ciutats però seguiré informant.

28/07//HOLLYWOOD TALKIES// BCN

El darrer dijous de juliol vaig anar amb companys del treball a l'estrena del primer llargmetratge d'Óscar Pérez i Mia Ribot. Hollywood Talkies és el viatge d'una generació que recupera la memòria i desvela un dels secrets millor guardats de la meca del cinema. Als anys 30, a l'inici del cinema sonor, un centenar d'actors i actrius espanyols van anar a fer les amèriques i a buscar feina als estudis de Hollywood per rodar les versions espanyoles de les gran produccions però no van trobar-ho i van tornar desilusionats. Aquest film retrata aquell temps i aquells personatges des d'un altre present. Óscar conegut pel seu documental El Sastre, on va plantar la càmera davant d'un personatge i mentre el temps passava el personatge anava fent el seu paper sense guió. Aquest cop el director va plantar la càmera davant espais buits per trobar els fantasmes d'altres temps. Totes les filmacions estan fetes a Los Ángeles i han trobat un diàleg amb algunes fotografies d'arxiu que mostren les "7 diferències" entre els actors americans i els espanyols que rodaven la mateixa pel·lícula per públics diferents. El doblatge encara no s'havia inventat. "Hollywood Talkies", van comentar els autors a l'estrena, va néixer gràcies a un treball de documentació que obliden al muntatge final. Els realitzadors saben que aquest treball s'hagués pogut resoldre de moltes maneres però ells aposten per un llenguatge formal arriscat. I el resultat final és encisador. Aquesta proposta viatge al Festival de Venècia. Li desitjam tota la sort que és mereix una generació que pensa i fa pensar amb una generació passada amb la que va néixer el cinema.


20/07// PASSI EL QUE PASSI// BCN

Vam arribar al cinema sense saber què veuríem i ens vam trobar un cartell que deia "Passi el que passi, una pel·lícula sense subvenció" i vam donar-li el nostre suport. El que no sabíem és que era la preestrena i vam veure l'òpera prima de Robert Bellsolà en pantalla gran el mateix dia que els actors. El director ens va donar la benvinguda i ens va desitjar una bona estona. Va ser una sorpresa inesperada, una aquelles coses per les que val la pena deixar-se sorprende. Quan vam arribar a casa vam fer com el protagonista: intentar follar quatre vegades en un cap de setmana. El final és imprevisible però aquest no és el lloc per explicar-ho.

17/07 // ESPERANT A GODOT// BCN

A la segona entrega del festival teatral Grec ens vam trobar l'adaptació de Joan Ollé del dramaturg Samuel Beckett. El diumenge va se beckettià, volia impregnar-me de la seva essència després de recuperar una de les meves lectures teatrals predilectes: Esperant a Godot. Així que el matí va iniciar-se amb el film Ohio Impromptu i va continuar amb Molloy. Aquell diumenge vaig acabar dialogant amb jo mateixa. Va ser una gran experiència retrobar-me el personatges que rememoren a Godot sense saber la resposta que més preocupa a la literatura del segle 20.

15/07 // URGENT#02 // BCN

A la llum de les dinàmiques desencadenades pel poble, s'utilitza el Hall del CCCB com a Àgora a la segona edició de l'Urgent i es parla sobre el #15M al mateix temps que hi ha una assemblea oberta de la comissió de cultura a Plaça Catalunya. Finalment he quedat a casa, ni a una convocatòria ni a l'altra! Aquesta tarda faig cultura des del ordinador mirant la finestra del streaming. Un cop més la tecnologia m'acompanya. Però aquesta és una tecnologia privada i econòmica, com l'spotify, que de tant en tant et bloqueja la ment amb el crit de qualsevol eslògan aleatori. Al primer debat m'hi enganxo tard i sento les paraules del públic que parlen d'alegria, ràbia en potència, indignació i capacitat de victòria.

Disfruto amb les reflexions exprés de Raúl Minchinela, pots seguir-lo al seu blog Reflexiones de Repronto. Parla sobre l'estètica de la informàtica a les pancartes de les revoltes popular i com els símbols de CTR+ALT+SUPR, REINICIANDO EL SISTEMA, ERROR 404, NOT FOUND i barres de càrrega utilitzades als sistemes informàtics han canviat el llenguatge dels manifestants. Comparteixo un fanzine que crida: "Que no se calle la calle" perquè precisament al carrer resideix el canvi.



He deixat lloc per una efemèride. Tal dia com avui celebrem el naixement de Walter Benjamin i recordem la memòria de Roberto Bolaño.
11/07 // SALA MONTJUÏC// BCNVam rebre la visita d'un gran amic alemany que sempre ens transmet saber estar i estar bé. Amb ell ja vam celebrar la nit de Montjuïc un any i enguany hem tornat al castell per veure la a darrera pel·lícula del Tarantino a la novena edició del festival de cinema a l'aire lliure.
10/07 // DESAPARECER // BCN

Pots seguir la gira teatral a la pàgina que gestiona i actualitza Juan Echanove

Grec2011. Ha arribat el nostre moment Tot bé or not tot bé. Vam baixar el teló a la primera sessió del Romea per veure l'adaptació que Calixto Bieito ha fet sobre els versos i contes amb més ànima de l'Edgar Allan Poe. Com descriu l'escriptor americà i interpreta al piano Maika Makovsky, va ser: "A dream within a dream".

Realment és un concert-poema enmig de la boira, com diu el director. Va ser una nit especial banyada per l'abisme i la desaparició. Maika presenta el seu darrer treball discogràfic, Desaparecer, acompanyada d'un vestit blanc, un perfum encisador, una escenografia minimal però meravellosa i una interpretació magistral de Juan Echanove. La màxima explosió arriba quan l'actor interpreta El gat negre durant més de vint minuts, tot sol a escena, sense ni un canvi de llum. Jo que havia llegit i rellegit el conte, mai havia trobat tants de matisos com ell em va fer sentir. La interpretació de Nevermore a les tecles té un caràcter que fa de contrapunt amb la musicalitat poètica de El corb. I al final, es torna a fer la boira i el públic en peu, aplaudim als actors. Gràcies per no aturar mai!

"A Calixto le gustan las cosas con visceras" dice Maika by Victor Conejo.


08/07 // CRUÏLLA FESTIVAL // BCN

Divendres vam canviar els plans del cap de setmana i sense saber molt bé com, vam acabar a mitja tarda al Parc del Fòrum. A l'altra costat de mar hi havia la segona edició del Cruïlla Festival. Vam donar la benvinguda al sol-solet amb Lamparetes d'Antònia Font que, sense gaire esforç ni implicació, va donar pas al cap de cartell i que jo, per variar, no coneixia. Des de la graderia d'asfalt i ja sense el sol de cara vam veure a un Jack Johnson entregat per complet, que va cantar Home en català acompanyat de dos components del mític grup folk Falsterbo. Però la que em va deixar sense alè va ser Maika Makovski. La mallorquina de naixement, que transita entre NY i BCN, va aprofitar la ocasió per despedir la gira del disc que porta per títol el seu nom i del que he cregut imprescindible compartir el clip Lava Love. Havia sentit parlar d'ella, coneixia les seves novetats però no l'havia vist en directe. Vibrant és la paraula per definir una "dona deu", com diuen els Very Pomelo a una cançó del seu darrer disc. La banda de sis components, afincada a Gracia, tancava l'escenari "Cases de la Música" ben entrada la matinada. I una vegada més, vaig estar contenta de fer costat als amics: ballant, cantant, escoltant, aprenent i aplaudint perquè s'ho mereixen. Gràcies Pepet per acostar-nos sempre bona música!

06/07 // TRATAMIENTO DE SHOW // BCN

Mi amigo Ferry López, el mejor monologuista que conozco, no dice muy alto sus bolos ni se promociona demasiado. No sé si lo hace por pudor pero lo que sé es que él, solamente acompañado con sus palabras, encima de un escenario es capaz de despertar aplausos entre desconocidos. Y no se ven cada día, aplausos espontáneos en las salas ni en los teatros, ni en la tele. Si lo encuentras programado en alguna sala no te pierdas la actuación porque te hará reír hasta llorar. De él aprendí una frase dura y optimista a la vez, porque su mirada es agridulce: "Si la vida te putea, sonríele y que se joda".

04/07 // URBANOSCOPIO // BCN

El primer dilluns del mes, a l'Antic Teatre es va projectar la VI sessió d'Urbanoscopio. Una proposta de cinema documental i espai urbà on es van mostrar les peces que la comissió d'audiovisuals va fer durant el moviment 15M des de Catalunya. El recull s'acull al creative commons i els vídeos, com l'helicòpter del poble, es poden veure a acampadabcn.tv. Els membres de les comissions de l'acampada van dir que estan organitzant un festival audiovisual de cara al setembre a diferents centres cívics per mostrar tot el material que s'ha generat durant l'acampada. Estarem atents perquè no ens ho volem perdre!

02/07 // Microteatre per Delicte // PMI

Cartellera de la proposta Microteatre per delicte

"Devuélveme lo que Te di, Bautista" vaig llegir al twitter un dia després de veure l'obra "El hombre que mató a Teddy Bautista" escrita i dirigida per Pere Fullana, dramaturg mallorquí i un dels fundador d'Iguana Teatre. El mateix dia que vaig veure la micro-obra a la cel·la 2 de l'antiga presó de Palma havia vist entrar als jutjats a n'aquest impresentable Teddy. Esper que aquesta sigui la seva darrera imatge, no com li està passant al Dominique Strauss-Kahn que està guanyant la popularitat necessària per ser el polític francès de moda.

Pedro Orell és l'actor que interpreta l'home que va matar a Teddy Bautista i està a la presó complint condemna durant 6 sessions en una mateixa nit per un públic reduït de no més de 10persones. L'entrada és gratuïta, només has de donar la voluntat perquè els creadors puguin seguir investigant noves formes de representar teatre. A jo em va captivar aquest monòleg realista d'una persona humana que estima i odia a la vegada, però trobaràs altres propostes. Investiga a aquest lloc, t'agradarà.

01/07 // Big Yuyu al Teatre de Vilafranca // PMI

Portada dissenyada per Joan Garau

Aquest estiu ha arribat el tercer disc de Big Yuyu & The Hot Nite Band: deu temes propis i un cover que demostren, una vegada més, que músics blancs poden fer bona música negra. La banda mallorquina posa els ulls a les millors bandes de rythm&blues dels seixanta i compta amb una gran secció de metalls, hammond i rodes als teclats, a més d'una base rítmica amb guitarra, baix i bateria que respiren al mateix tempo. Big Yuyu & The Hot Nite Band sonen a allò que volen sonar i com a les millors escenes musicals de la sèrie Treme, on tot acaba amb festa, fins i tot un funeral.

El mateix vespre, ben entrada la matinada, ESREBOSTER va encetar l'estiu a Pina. Un poble on es tan divertit anar-hi de músic com de públic. Sempre ens trobam les mateixes cares i cada any som un parell més. Símptoma de que Mallorca creix.

30/06 // Party-funeral Surpas // BCN


A darrera hora de l'horabaixa d'un dijous intens, el darrer dia de juny, ens vam vestir de negre i vam donar el condol al Surpas, un festival organitzat per la inquieta dinamitzadora cultural Ingrid Guardiola. Un encontre de cultura lliure i popular, on vam trobar el millor de cada casa, damunt i davall de l'escenari, i vam disfrutar d'un party-funeral tots plegats. Vaig viure moments de trànsit emocional i musical amb els AtletA i vaig trobar-me amb bons companys de feina.

La quarta edició del Surpas neix amb la voluntat de ser un digne enterrament pel que ha estat un digne festival, ja que després d'un any el CoNCa -una institució inexistent, actualment- reclama els diners que es van invertir en la edició de l'any passat. El festival expressa la voluntat de fer cultura amb un model crowfunding i deixar de banda les subvencions públiques actuals, que ajuden als peixos més grans i enfonsen als més petits. Al site del festival pots veure un documental que ho explica amb detall i si et solidaritzes amb la causa, pots fer la teva aportació.