POEBOOK o FACETRY #1

Ahir vaig utilitzar facebook com una font d'arxiu personal. Vaig demanar als meus amics que compartissin una paraula. No deman doblers, només deman una paraula (o moltes) per escriure un poema, vaig escriure al meu mur quan es ponia el sol del dimecres 26 de juliol. De manera que no pensava ni escrivia ni decidia perquè els meus amics ho feien per jo.

Hi va haver paraules, intercanvi de missatges, selecció de mots i converses entre na Jane, na Joana, en Planells, na Tona, n'Antònia i en Llorenç. Ha estat un joc de contrasts i un treball d'associació. He utilitzat una eina del nostre segle per construir un discurs col·laboratiu. 

POEBOOK o FACETRY #1// El joc de demanar paraules als amics de facebook per construir un poema col·lectiu. Tal volta ha estat un doi però he intentat extreure una fotografia en vers de la petita pantalla. Aquest és l'intercanvi:

Espipellar paraules

d'aquí i d'allà,

durant la vesprada.

Xiuxiuetjar silencis

per tu i jo

de matinada.

Esbravonar músculs

de cos i ànima

ben prest, devers les set.

Esburbar moviments

pensant amb el carquinyoli

del amat passat.

Tenir colors

ateus i anarquistes

d'horabaixa.

I passar la nit

enmig de llums i ombres

quan el sol es pon.