Un Estiu Més a Mallorca, 2012

S’arena trepitja sa platja

que sent arribar sa calitja

d’es vaixell d’iscomar.

Sa neumàtica navega

amb els braços del mariner

que recorre mediterràniament, la mar.

Es bar de s’hotel d’Aucanada

on conviuen estranger i residents

entre biquinis, daiquiris i tucans.

Es camps de blat de La Vila

on es color d’or de les bales de palla

respira i fa mal.

Lectures solitàries de trenta dies

i cremes solar que recorden

els fregalls de la vida diària.

Topless, canvis d’horaris i d’horitzons,

verbenes i noves emocions.

Brànquies: respiracions subaquàtiques

als boscos nocturns de les fades.

Mestresses, dones impossibles

Vestals. Fèmines submarines.

Balcons que donen al blau,

velers sense veles i windsurfs

amb surfistes a càmera lenta.

Trampons i trampolins olímpics

que supuren sang a les dents de llet

dels atletes immortals.

Es cric-cric de s’arena dins es llit

i es violeta de ses buguenvíl·lies

a sa rajola del cel.

Macolins dins la mar blava

que canten les nits de lluna plena

com una immaculada.

Palmeres i capells de paja

que esmicolen es sol

quan es pon.

Hamaques fermades a lloure
que reclamen als cossos nus
abraçades durant la nit. 
Meretrius somiatruites, amants de les mans

i amics de les arts que toquen
com els peus dels elefants.