Carta d'una filla al seu pare

Versos urgents al meu pare, la meva padrina i la meva família

Pare, vaig ser feliç al teu costat

cada dia de la meva infància,

però sense voler-ho m'he fet gran,

massa gran i massa depressa.

Pare, m'hagués agradat conéixer la teva mare

i poder viure la bellesa de la seva vellesa.

Poder llegir-li els poemes

que escric pensant amb ella,

de la mateixa manera que ho faig amb tu.

Dir-li a cau d'orella, mentres dorm

que cada dia duc el seu nom més profund

i que l'enyorança ja comença a ser màxima.

Que gràcies a ella

tenc el millor pare del món

i que vull que els meus fills

el coneguin com l'he conegut jo.

Després de beure't el darrer vers

m'ho vares dir, però ho he oblidat.

Només sóc una deixeble,

de tercera generació

d'una família sense principi ni final.

PD: Papá, escolta el darrer programa de La Inercia, hi ha un regal per tu devers es minut 35.