Lectures d'Estiu // Blai Bonet
Llegint El Poder i la Verdor de Blai Bonet
[...]
Des del sillín de l'Orbea, de cop sec em va dir
des de l'altura de l'esquena, que em donava,
"Aqueix estiu per poc que pugui m'he d'enamorar, tu",
"¿O encara no hi estàs?", "Si, però magre i no gaire".
"Per què no t'enamores més, doncs, pardalera?",
"Per què, per què? Etes! Perquè no en sé. Un home
hauria de ser tot penga, i jo
la tenc com de polític o subsecretari,
el pardal, què havia de fer, m'ha quedat fer un cristo".
"No diguis botxades. Dius no en sé, no en sé,
saps la llista de los reyes godos, que són tots morts,
i, d'això, d'això ALTRE,
que és més viu que l'anar a peu, en dius
és que no en sé, és que no en sé, és que no en sé.
Hi ha qualque dia en que Tu també tens unes coses,
que és que sembles un nin d'uè". "I tu què,
i Tu què? Just perquè ets cinc mesos
més vell que jo, ja et creus ser de reglament".
"Jo no he dit, que ho cregui". "Ja està bé, prou,
ja està bé". "Tu sempre fas la compostura amb ja està bé,
ja està bé, i els altres au!, a espolsar la prunera,
però avui, quan arribem a les Coves del Rei,
no et pensis que és com mirar les penyes
de quan me fas allò.
[...]
Comentarios