Catacumba Umbilical

 Poemari Catacumba Umbilical de Xarim Aresté il·lustrat per Joan Garau

"Duc una rosa al ventre"

Xarim Aresté

Quan s'acostava la data del part, en Xarim Aresté i en Joan Garau van presentar a Fàbrica Ramis d'Inca el poemari "Catacumba Umbilical" publicat amb l'editorial de Ruta 66rpm i me van convidar a pujar dalt de l'escenari per llegir alguns poemes. Em feia especial il·lusió possar veu als versos mentre en Xarim els musicava en directe a la ciutat que m'ha vist créixer, però fins al darrer moment no sabiem si podria pujar perquè estava plena de 9 mesos. No ens ho vam preparar gaire i el mateix horabaixa a casa vam fer una lectura intentant quadrar la veu amb les cordes i ens va agradar lo natural que va quedar, ens vam sentir a gust. Guard molt bon record d'aquell instant íntim, tant que una de les fotografies que ens va fer en Joan està a l'àlbum d'embaràs. Davant el públic vam perdre màgia però vam jugar plegats amb les paraules.

Jo també vaig escriure la meva versió de "Catacumba Umbilical", 39 setmanes després de la presentació del poemari a Barcelona, 9 mesos de gestació després i dos dies abans del teu néixer:

El meu ventre habitat 

de terra fèrtil

cava endins,

transita per les encletxes

d'un tronc de roure

lligat a la vida per un fil.

Batega la vida

lligada al tronc d'un arbre

que es manté viu
mentre les formigues
sobrevolen l'espectacle 
de la destrossa.

Dins l'úter, em vas regalar 9 mesos, 39 setmanes i 270 dies de llibertat. Vas ser prudent i vas esperar fins dia 15 de gener per arribar, tal com t'havia demanat ton pare que estava carregat de feina amb la recent inaugurada fàbrica on treballa a l'equip de comunicació com a dissenyador gràfic. I com tots els llançaments, requereixen el 100% d'un mateix i de tot l'equip, ton pare ho va donar per l'empresa, com sempre.

  

Al s'endemà vam anar a veure la presentació de "La Rosada" i durant el concert sentia contraccions i les ballava a ritme de rock i psicodelia. Senties el teu padrino tocar la trompeta i et movies a ritme, t'agradarà la música. Va ser precisament a la presentació del llibre d'en Xarim i en Joan a Barcelona, just després d'haver-nos instal·lat a Mallorca, que vam decidir fer familia. L'instagram em diu que va ser tal dia com el 17 d'abril de 2015 i després va arribar St. Jordi el nou disc. Vam ballar-la i mentres l'escoltàven en loop vam estimart-nos i et vas seguir gestant al meu ventre, “pensant amb cercles, duc una rosa al ventre” canta Xarim. I tornar sentir aquestes cançons la matinada abans de parir va ser una connexió d'aquelles que feren com l'amor.

Aquella nit, abans de tornar a casa, de matinada vam aturar-nos a l'hospital per sugerència d'en Joan i finalment vaig rompre aigues rient amb la meva parella asseguda a la sala de corretges. Mai sabré si me vaig compixar de riure o va ser una xiste boníssim el que va fer mourer-se a Sofia dins del ventre i voler venir a coneixer-mos.

......

Pd. En el capítol 116 de La Inercia abans de tot això que he explicat vaig parlar de poetes-músics i músics-poetes mencionant el llibre "Catacumba Umbilical" de Xarim Aresté i les il·lustracions de Joan Garau.