Paisatges culturals arran de mar
Taula de treball mentre escrivia el text de la revista descobrir Catalunya
Valldemossa
i Deià tenen tradició i llegenda, focus cultural lligat a
intel·lectuals com Ramon Llull, Frédéric Chopin, George Sand o
Robert Graves que van quedar encisats per els paisatges de la Costa
Nord de Mallorca. Paratges idíl·lics que els residents mostram amb
orgull als visitants de l'illa gran com ja feia fa segles l'Arxiduc
Lluís Salvador amb els seus convidats. La
Serra de Tramuntana esdevé imponent i, encara que molts artistes
l'han representat magistralment, guarda tants secrets com les
profunditats del mar.
Personatges
imprescindibles per entendre el valor històric i cultural de la Serra de Tramuntana són el místic i erudit Ramon Llull que va fundar el
monestir de Miramar l'any 1276, adquirit anys després per l'Arxiduc
Lluís Salvador, considerat el primer embaixador de Mallorca i parent
de l'emperadriu Sissi. Noble enamorat de l'illa que va obrir camins i
edificar miradors perque els viatgers poguèssin gaudir de les vistes
d'ocell arran de mar.
Llocs
que han captivat a poetes, músics, científics i lletraferits de tot
el món que han viscut al paradís, o l'han patit, i sobretot l'han
donat a conèixer. L'escriptor Robert Graves abans d'instal·lar-se a
Deià, va comentar-li a Gertrude Stein, escriptora americana que
havia
viscut a l'illa:
"Vaig a viure a Mallorca?" i ella li respongué "(…)
si ets capaç de soportar el paradís".
Valldemossa,
paisatge
al natural
Valldemossa,
poble costerut travessat per un torrent, enmig d'una vall de pinars i
alzinars que ens apropen al cel amb la torre de la Cartoixa i les
seves balustrades barroques. Quan t'endinses dins la vila, tant
l'arquitectura de les cases de muntanya com els carrerons estrets fan
al visitant tornar a temps pretèrits.
Al
segle XIII, poc després de la conquesta de Jaume I, va néixer a
ciutat un dels màxims exponents de la cultura i el pensament europeu
de l'edat mitjana. Llull (1232 -1316), poeta i filòsof, es
considerat el primer autor rellevant en llengua catalana i una de les
seves obres més destacades és la joia mística Llibre
d'Amic e Amat.
Enguany
es celebren 700 anys de la seva mort. Al 2015 es va commemorar el
centenari de la mort de l'Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915). D'ell
es diu que fou un gran viatger que deixà la seva empremta per allà
on anava. Amb el seu vaixell Nixe va visitar tota la Mediterrània i
amb l'obra Die
Balearen
va donar a conèixer
la història de les Illes, els paisatges i les maneres de viure del
segle XVIII.
L'any
1838 Frédéric Chopin i l'escriptora romàntica George Sand, que va
escriure Un
hivern a Mallorca,
es van allotjar a La Cartoixa. El músic malalt de tisis i la seva
amant van arribar cercant millora i repòs. Van trobar aire pur i
llum mediterrània però també una societat arrelada estreta de
mires, un llarg hivern i la humitat característica d'una terra
banyada per el mar. Molts artistes han visitat Valldemossa cercant
les petjades del compositor polonès i continuen fent-ho per trobar
calma i inspiració. Rubén Darío, Miguel de Unamuno, Jorge Luis
Borges, Eugeni d'Ors, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla, Toni
Gelabert o Pilar Montaner són alguns noms vinculats als carrers
d'aquesta vila per la que també transcorren pinzellades de glamour i
algunes reminiscències fílmiques.
Deià,
la muntanya màgica
Travessant
Miramar, les tonalitats verdes, blaves i marrons de la pedra
vermellenca s'aplegen entre dues muntanyes on abunden oliveres. Al
camí ens
aguarda Sa Foradada, una península travessada per un forat de 18
metres de diàmetre que es pot veure des de diferents llocs del
litoral. Hi ha moments de l'any on es pot gaudir d'una posta de sol
que sobreviu a l'enfosquiment, encara que durant la temporada d'estiu
el panorama canvia. L'anomenada Illa
de la Calma es
converteix en un compost de turistes amb mòbils i pantalles tàctils,
venedors ambulants d'artesania sense lloc de procedència i música
chill-out
que embruten el silenci de l'horitzó. Però així i tot, aquest és
una visita obligada per viure de l'espectacle de la naturalesa.
Vorejant
la badia arribam a Deià, “la
muntanya màgica” que va dir Thomas Mann, s'alça a 220 metres
sobre el nivell del mar. Oberta a tots els vents, representa el
paradís de la terra. Cada cantonada del poble és un fragment del
passat que s'enfronta al pas del temps i que va enamorar escriptors
d'arreu del món com Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, Milán
Kundera, Anaïs Nin o Mario Benedetti, però segurament qui va deixar
la petjada més profunda va ser Robert Graves. El poeta britànic va
viure 47 anys a Deià, durant l'etapa
més prolífica de la seva carrera,
i es va establir a Ca n'Alluny, casa a les afores del poble i actual
museu, que va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i artistes de
l'època com Ava Gardner, entre altres. Graves descansa al cementiri
des de 1985, on també trobam la tomba de Mati Klarwein, pintor
deianenc d'adopció reconegut per les seves il·lustracions
surrealistes als primers discs de Santana com “Abraxas”, on es
representa Deià i la seva cala, o al disc més progressiu de Mile
Davis “Bitches Brew“. Durant
l'època hippie es van instal·lar músics com Mike Oldfield o Kevin
Ayers, líder de Soft Machine, representant del rock psicodèlic, que
van convertir Deià en l'epicentre vital i creatiu de Mallorca.
Cala
Deià i Llucalcari són paratges naturals on es possible llançar-se
al mar des d'una roca, embatumar-se de fang i banyar-se nus oblidant
el fil del temps amb connotacions històriques relacionades amb el
cant de les sirenes, el corsarisme i l'estraperlo.
Les
petjades de l'Arxiduc
Un
vell adagi diu que "les pedres parlen”, segurament perquè el
paisatge té ànima com la Ruta de Pedra en Sec GR221 de la Serra
de Tramuntana.
L'itinerari de la
tercera etapa, d'Esporles al Refugi de Can Boi encara està
en projecte, sense senyalitzar. La pista comença a la placeta de sa
Teulera d'Esporles devora el torrent que fa pujada, dins l'encinar hi
ha un forn de pà i un albuj amb bòveda abans d'arribar al Coll de
sa Basseta. El sender continua cap a l'esquerra per un coll amb una
sitja i travessant la paret mitgera baixam al Coll de Sant Jordi.
Seguim el camí arran de mar fins a Sa Comuna de Valldemossa que hem
d'encrestar per tornar baixar. Arribem als jardins de la Cartoixa.
Deixant
el nucli històric d'esquena, en direcció nort oest a la
urbanització Vicenç Ferrer, travessem un pòrtic que puja fent
revolts fins al Pla del Pouet. Orientant-mos cap al nord fins al Coll
de Son Gallard, ens podem desviar fins a la Cova de s'Ermità
Guillem, ocupada fins 1635 i considerada un lloc espiritual. Poc
després trobem el Camí de l'Arxiduc, continuem-lo a mà la dreta,
les fites indiquen la baixada a Deià que ens endinsa al bosc i més
tard a l'olivar, seguint recte podem pujar al Puig del Teix (1064m).
Més envant veim un portell que no hem d'agafar. Podem anar per el
camí de carro de la dreta o per les dreceres fins passar davant la
font seca, on trobem el camí empedrat i escalonat que ens porta al
Refugi de Son Boi.
Per
iniciar la quarta etapa de la travessa (Can Boi – Muleta) tornem al Camí de
l'Arxiduc en direcció a Sóller. Per la
ruta que voreja la ribera entre la claror del cel i del mar són
freqüents miradors, fonts i sitges. Ovelles,
cabres i bocs autòctons romanen dins la seva pastura. Simbiosi
perfecta entre l'acció humana i la naturalesa. Iniciem el camí de
Sa Vinyeta, travessant tres vegades la carretera de Cala Deià fins
arribar a un pont sobre el Torrent Major. Agafem el camí de sa Pesta
que ens apropa a les cases de Son Bujosa i continuem per la carretera
fins a la urbanització de Ses Coves de Can Puigserver, des d'on
podem veure Llucalcari, continuem per un camí fins a Son Coll, a
poca distància de la Font de ses Mentides. Seguim les curves d'es
Gravet fins a Sa Plana i l'Era de Can Prohom, des d'on veiem la vall
de Sóller amb el Penyal des Migdia al fons. Passem per la possessió
de Son Mico i la capella de Castellò, ens desviem per el camí de
l'esquerra per arribar a la carretera. Al costat de les cases de Can
Bleda s'inicia el Camí de Son Sales i en direcció nord agafem el
desviament fins a la urbanització de Béns d'Avall. A una curva molt
pronunciada, el camí ens porta fins a les cases de Muleta Gran,
abans d'arribar agafem la pista forestal de Sa Rota Gran i ja som al
refugi de Muleta.
Fitxa
tècnica GR221:
Etapa
3: Esporles – Refugi de Can Boi
Distància:
19 km
Temps:
6h 50 min
Dificultat:
Difícil
Etapa
4: Refugi de Can Boi (125m) – Refugi de Muleta (110m)
Distància:
10 km
Temps:
2h 45 min
Desnivell
pujada: 362m
Desnivell
baixada: 285m
Dificultat:
Baixa
Vistes amb cos i ànima. Visitar
la Serra de Tramuntana, declarada patrimoni de la humanitat per la
Unesco, amb una pintura a la nineta dels ulls o un poema als llavis
pot ser una manera original d'acostar-s'hi, ja que la natura a viva
veu sorprèn a qualsevol artista de qualsevol època.
A
Valldemossa trobam una àmplia oferta gastronòmica, a la mateixa
carretera hi ha restaurants amb menús diaris, carta i carn a la
brasa però l'autèntica cuina mallorquina està al restaurant Ca'n
Marió fundat al 1890, que també és hostatgeria. L'emblema del
poble és la
coca de patata, un dolç que es pot acompanyar d' orxata d'ametlla o
e xocolata a la tassa per agafar forces i continuar l'excursió. A
Deià també hi ha diferents restaurants de cuina internacional però
si volem seure a taula de manera informal i sentir l'ambient hippie
dels anys 70, el
mític bar Sa Fonda que és cafè, sala de concerts i sala
d'exposicions té una petita oferta culinària i una terassa
idíl·lica que conviden a quedar-s'hi.
Text Joana Abrines que es pot llegir complet al dossier central 217 de la revista Descobrir Catalunya del mes de febrer de 2016
Amb el nou DESCOBRIR, fem una escapada a la magnífica Serra de Tramuntana #Mallorca https://t.co/fS7zkvjjZw pic.twitter.com/tLAxrzroIk— Descobrir.cat (@descobrircat) 26 de febrero de 2016
Comentarios