Paisatges culturals arran de mar


   
Taula de treball mentre escrivia el text de la revista descobrir Catalunya

Valldemossa i Deià tenen tradició i llegenda, focus cultural lligat a intel·lectuals com Ramon Llull, Frédéric Chopin, George Sand o Robert Graves que van quedar encisats per els paisatges de la Costa Nord de Mallorca. Paratges idíl·lics que els residents mostram amb orgull als visitants de l'illa gran com ja feia fa segles l'Arxiduc Lluís Salvador amb els seus convidats. La Serra de Tramuntana esdevé imponent i, encara que molts artistes l'han representat magistralment, guarda tants secrets com les profunditats del mar.

Personatges imprescindibles per entendre el valor històric i cultural de la Serra de Tramuntana són el místic i erudit Ramon Llull que va fundar el monestir de Miramar l'any 1276, adquirit anys després per l'Arxiduc Lluís Salvador, considerat el primer embaixador de Mallorca i parent de l'emperadriu Sissi. Noble enamorat de l'illa que va obrir camins i edificar miradors perque els viatgers poguèssin gaudir de les vistes d'ocell arran de mar.

Llocs que han captivat a poetes, músics, científics i lletraferits de tot el món que han viscut al paradís, o l'han patit, i sobretot l'han donat a conèixer. L'escriptor Robert Graves abans d'instal·lar-se a Deià, va comentar-li a Gertrude Stein, escriptora americana que havia viscut a l'illa: "Vaig a viure a Mallorca?" i ella li respongué "(…) si ets capaç de soportar el paradís".

Valldemossa, paisatge al natural
Valldemossa, poble costerut travessat per un torrent, enmig d'una vall de pinars i alzinars que ens apropen al cel amb la torre de la Cartoixa i les seves balustrades barroques. Quan t'endinses dins la vila, tant l'arquitectura de les cases de muntanya com els carrerons estrets fan al visitant tornar a temps pretèrits.

Al segle XIII, poc després de la conquesta de Jaume I, va néixer a ciutat un dels màxims exponents de la cultura i el pensament europeu de l'edat mitjana. Llull (1232 -1316), poeta i filòsof, es considerat el primer autor rellevant en llengua catalana i una de les seves obres més destacades és la joia mística Llibre d'Amic e Amat. Enguany es celebren 700 anys de la seva mort. Al 2015 es va commemorar el centenari de la mort de l'Arxiduc Lluís Salvador (1847-1915). D'ell es diu que fou un gran viatger que deixà la seva empremta per allà on anava. Amb el seu vaixell Nixe va visitar tota la Mediterrània i amb l'obra Die Balearen va donar a conèixer la història de les Illes, els paisatges i les maneres de viure del segle XVIII.

L'any 1838 Frédéric Chopin i l'escriptora romàntica George Sand, que va escriure Un hivern a Mallorca, es van allotjar a La Cartoixa. El músic malalt de tisis i la seva amant van arribar cercant millora i repòs. Van trobar aire pur i llum mediterrània però també una societat arrelada estreta de mires, un llarg hivern i la humitat característica d'una terra banyada per el mar. Molts artistes han visitat Valldemossa cercant les petjades del compositor polonès i continuen fent-ho per trobar calma i inspiració. Rubén Darío, Miguel de Unamuno, Jorge Luis Borges, Eugeni d'Ors, Santiago Rusiñol, Joaquín Sorolla, Toni Gelabert o Pilar Montaner són alguns noms vinculats als carrers d'aquesta vila per la que també transcorren pinzellades de glamour i algunes reminiscències fílmiques.



Deià, la muntanya màgica
Travessant Miramar, les tonalitats verdes, blaves i marrons de la pedra vermellenca s'aplegen entre dues muntanyes on abunden oliveres. Al camí ens aguarda Sa Foradada, una península travessada per un forat de 18 metres de diàmetre que es pot veure des de diferents llocs del litoral. Hi ha moments de l'any on es pot gaudir d'una posta de sol que sobreviu a l'enfosquiment, encara que durant la temporada d'estiu el panorama canvia. L'anomenada Illa de la Calma es converteix en un compost de turistes amb mòbils i pantalles tàctils, venedors ambulants d'artesania sense lloc de procedència i música chill-out que embruten el silenci de l'horitzó. Però així i tot, aquest és una visita obligada per viure de l'espectacle de la naturalesa.

Vorejant la badia arribam a Deià, “la muntanya màgica” que va dir Thomas Mann, s'alça a 220 metres sobre el nivell del mar. Oberta a tots els vents, representa el paradís de la terra. Cada cantonada del poble és un fragment del passat que s'enfronta al pas del temps i que va enamorar escriptors d'arreu del món com Julio Cortázar, Gabriel García Márquez, Milán Kundera, Anaïs Nin o Mario Benedetti, però segurament qui va deixar la petjada més profunda va ser Robert Graves. El poeta britànic va viure 47 anys a Deià, durant l'etapa més prolífica de la seva carrera, i es va establir a Ca n'Alluny, casa a les afores del poble i actual museu, que va ser lloc de trobada d'intel·lectuals i artistes de l'època com Ava Gardner, entre altres. Graves descansa al cementiri des de 1985, on també trobam la tomba de Mati Klarwein, pintor deianenc d'adopció reconegut per les seves il·lustracions surrealistes als primers discs de Santana com “Abraxas”, on es representa Deià i la seva cala, o al disc més progressiu de Mile Davis “Bitches Brew“. Durant l'època hippie es van instal·lar músics com Mike Oldfield o Kevin Ayers, líder de Soft Machine, representant del rock psicodèlic, que van convertir Deià en l'epicentre vital i creatiu de Mallorca.

Cala Deià i Llucalcari són paratges naturals on es possible llançar-se al mar des d'una roca, embatumar-se de fang i banyar-se nus oblidant el fil del temps amb connotacions històriques relacionades amb el cant de les sirenes, el corsarisme i l'estraperlo.

Les petjades de l'Arxiduc
Un vell adagi diu que "les pedres parlen”, segurament perquè el paisatge té ànima com la Ruta de Pedra en Sec GR221 de la Serra de Tramuntana. L'itinerari de la tercera etapa, d'Esporles al Refugi de Can Boi encara està en projecte, sense senyalitzar. La pista comença a la placeta de sa Teulera d'Esporles devora el torrent que fa pujada, dins l'encinar hi ha un forn de pà i un albuj amb bòveda abans d'arribar al Coll de sa Basseta. El sender continua cap a l'esquerra per un coll amb una sitja i travessant la paret mitgera baixam al Coll de Sant Jordi. Seguim el camí arran de mar fins a Sa Comuna de Valldemossa que hem d'encrestar per tornar baixar. Arribem als jardins de la Cartoixa. Deixant el nucli històric d'esquena, en direcció nort oest a la urbanització Vicenç Ferrer, travessem un pòrtic que puja fent revolts fins al Pla del Pouet. Orientant-mos cap al nord fins al Coll de Son Gallard, ens podem desviar fins a la Cova de s'Ermità Guillem, ocupada fins 1635 i considerada un lloc espiritual. Poc després trobem el Camí de l'Arxiduc, continuem-lo a mà la dreta, les fites indiquen la baixada a Deià que ens endinsa al bosc i més tard a l'olivar, seguint recte podem pujar al Puig del Teix (1064m). Més envant veim un portell que no hem d'agafar. Podem anar per el camí de carro de la dreta o per les dreceres fins passar davant la font seca, on trobem el camí empedrat i escalonat que ens porta al Refugi de Son Boi.

Per iniciar la quarta etapa de la travessa (Can Boi – Muleta) tornem al Camí de l'Arxiduc en direcció a Sóller. Per la ruta que voreja la ribera entre la claror del cel i del mar són freqüents miradors, fonts i sitges. Ovelles, cabres i bocs autòctons romanen dins la seva pastura. Simbiosi perfecta entre l'acció humana i la naturalesa. Iniciem el camí de Sa Vinyeta, travessant tres vegades la carretera de Cala Deià fins arribar a un pont sobre el Torrent Major. Agafem el camí de sa Pesta que ens apropa a les cases de Son Bujosa i continuem per la carretera fins a la urbanització de Ses Coves de Can Puigserver, des d'on podem veure Llucalcari, continuem per un camí fins a Son Coll, a poca distància de la Font de ses Mentides. Seguim les curves d'es Gravet fins a Sa Plana i l'Era de Can Prohom, des d'on veiem la vall de Sóller amb el Penyal des Migdia al fons. Passem per la possessió de Son Mico i la capella de Castellò, ens desviem per el camí de l'esquerra per arribar a la carretera. Al costat de les cases de Can Bleda s'inicia el Camí de Son Sales i en direcció nord agafem el desviament fins a la urbanització de Béns d'Avall. A una curva molt pronunciada, el camí ens porta fins a les cases de Muleta Gran, abans d'arribar agafem la pista forestal de Sa Rota Gran i ja som al refugi de Muleta.

Fitxa tècnica GR221:
Etapa 3: Esporles – Refugi de Can Boi
Distància: 19 km
Temps: 6h 50 min
Dificultat: Difícil


Etapa 4: Refugi de Can Boi (125m) – Refugi de Muleta (110m)
Distància: 10 km
Temps: 2h 45 min
Desnivell pujada: 362m
Desnivell baixada: 285m
Dificultat: Baixa
 
Vistes amb cos i ànima. Visitar la Serra de Tramuntana, declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, amb una pintura a la nineta dels ulls o un poema als llavis pot ser una manera original d'acostar-s'hi, ja que la natura a viva veu sorprèn a qualsevol artista de qualsevol època.
 
A Valldemossa trobam una àmplia oferta gastronòmica, a la mateixa carretera hi ha restaurants amb menús diaris, carta i carn a la brasa però l'autèntica cuina mallorquina està al restaurant Ca'n Marió fundat al 1890, que també és hostatgeria. L'emblema del poble és la coca de patata, un dolç que es pot acompanyar d' orxata d'ametlla o e xocolata a la tassa per agafar forces i continuar l'excursió. A Deià també hi ha diferents restaurants de cuina internacional però si volem seure a taula de manera informal i sentir l'ambient hippie dels anys 70, el mític bar Sa Fonda que és cafè, sala de concerts i sala d'exposicions té una petita oferta culinària i una terassa idíl·lica que conviden a quedar-s'hi.

Text Joana Abrines que es pot llegir complet al dossier central 217 de la revista Descobrir Catalunya del mes de febrer de 2016


Comentarios

Entradas populares