Joan Mascaró, teixidor de ponts
Neix a Santa Margalida, un petit poble del cor de Mallorca, a on hi resideixo des de fa 3 anys amb la meva família fent summersió des dels divuit anys al poble i a les famílies del poble. A final del segle passat, com a fill d'una família de pagesos li tocava ser analfabet però des del començament va destacar per la seva intel·ligència i als 16 anys va llegir "Bhagavad Gita" abans de llegir la bíblia i va quedar corprès. La seva curiositat va fer que anàs directament a la font original i va aprendre la llengua amb la qual estava escrita l'obra. Va estodiar sànscrit i pali a la Universitat de Cambridge on més tard va ser mestre de sànscrit, la llengua més antiga de la Índia i va traduir el llibre sagrat a l'anglès. Aquesta llengua màgica i filosòfica el va acompanyar durant els seus 90 anys de vida.
Joan Mascaró deia: "si som alguna cosa, som el Bhagavad Gita"
Les persones que el van conèixer diuen que era una gran ànima, un home de pau interior i amb infinita curiositat, un humanista amb un coneixement profund de si mateix i del món que li va tocar viure. Va ser un dels traductors més importants dels textos sagrats orientals de la història: "Bhagavad Gita", "Upanichads" i "Dhammapada" publicats per Penguin als anys 60 que encara es comercialitzen i van fomentar i popularitzar la filosofia oriental dins la generació de l'amor lliure. Llibres que van influir a molts joves de l'epoca, especialment a George Harrison dels Beatles que van compondre una cançó inspirada en un text de Mascaró "The Inner Light" com es pot veure a n'aquest vídeo i es pot escoltar a la cançó homònima.
Joan Mascaró va ser un pont entre cultures, entre l'est i l'oest, entre Orient i Occident. Va ser un personatge fonamental al segle XX encara que el seu treball encara no està plenament reconegut. Per aquest motiu, es recorda aquest escriptor mallorquí universal que va néixer fa 120 anys.
Joan Mascaró tenia moltes facetes i a totes va excel·lir:
- Traductor fidel perquè no cercava traduir paraules sino sentiments vitals
- Poeta que posseïa el do de la paraula. Estimava la bellesa dels mots, dels sons i de l'escriptura.
- Professor de llengües (sanscrit, pali, anglès). "Cal ser molt bó i molt tossut per ensenyar anglès als anglessos". I segons diuen el seu català era per escoltar en silenci.
- Filòsof que sabia sopesar i garbellar les cultures de països molt diferents i arribar a les conclusions innovadores que podem llegir als seus llibres, pròlegs o introduccions de les seves traduccions.
- Bona persona, parella i pare de família dels dos fills que van tenir amb noms mallorquins arrelats a Anglaterra.
- Polític en el sentit original de la paraula grega, home preocupat per la polis. Les coses públiques i el benestar del seu poble.
- Cultural i políticament republicà, catalanista i antifranquista.
-Vitalment cosmopolita i radicalment compromés per el pacifisme com a resposta incansable per la pulsió humana per la destrucció. Contra la violència i l'abús de poder.
- Home de conviccions fermes i cristià i catòlic en religió encara que crític amb l'Esglèsia.
- Protagonista d'una aventura interior que surt cap a fora en benefici de tots.
- Aventurer d'esperit.
- Gurú espiritual.
- Mestre total i home de pau.
- Excel·lent comunicador.
Mascaró aconsella llegir poques coses, pausadament i interioritzant els continguts.
"Silenci mai quiet sinò feiner, loquaç i fèrtil"
S'assembla molt al seu admirat Ramon Llull, perseguidor infatigable de la veritat. Ambdos van ser un pont entre orient i occident. De Ramon Llull a Joan Mascaró i Fornés es pot contar la història de la Mallorca espiritualitat. Ramon Llull va treballar perquè Orient conegués la cultura cristiana i Jesucrist. I Mascaró perquè Occident conegués la cultura de l'Índia i la tradició sanscrita, a més del "Bagavad Ghita" s'estreuen altres pràctiques orientals com el ioga i el kamasutra.
-- RUTA LA VILA
1.- L'hort d'en degollat
Escrigué referint-se a ell mateix: "Nasqué a una illa mediterrània al lloc més bell de la terra". El record, de vegades idealitzat d'aquella vila pagesa i, per extensió, de la ruralia mallorquina de principi de segle l'acompanyà sempre i fou un dels seus referents vitals, com ho mostren les nombroses referències epistolars, amarades de nostàlgia a la infància margalidana.
Actualment no viu ningú a la casa natal de Joan Mascaró i Fornés però continua sent un dels mirador més bells cap a Santa Margalida des d'un turó on es veu el camp i al fons l'esglèsia.
Davall de la casa de l'hort d'en Degollat, hi ha una mineta que acaba amb una capella de marès amb bancs de pedra a banda i banda. Enmig hi ha una gran pica a nivell de terra i a dins una capelleta hi ha un finestró que permet observar l'interior de la mina irregular. L'aigua cau directament dins la pica d'on surt una canal que arriba fins a l'hort.
I recentment s'ha recuperat la festa del batre per les festes de la Beata que recupera la tradició pagesa allà on va néixer en Joan Mascaró Fornés. On el paller i s'era són part de l'escenari de la festa. Hi participen mig miler de persones que arriben caminant, en bicicleta o en carro per col·laborar en les tasques de batre.
2. - Mirador de l'esglèsia
Bust dedicat a Joan Mascaró i Fornés devora l'esglèsia de Santa Margalida que mira cap a l'Hort d'en Degollat.
"La casa on vivia el jovenet era prop del cim d’un turó... Des de la terrassa del davant de la casa es podia veure el poble a poc més d’un quilòmetre, però era un lloc molt llunyà per a la imaginació d’un infant...Podia veure un edifici misteriós damunt d’un penyal al final del poble. Era l’església del poble, una d’aquestes grans esglésies mediterrànies on tot un poble es reunia per als diferents serveis dels diumenges; i on els dies de festa el noble so dels cants en llatí es podia sentir fins a la plaça de la Vila."
3. - Casal de Cultura Joan Mascaró i Fornés. Biblioteca & Auditori
Com a fill il·lustre de Santa Margalida, a la part baixa del poble hi ha el casal de cultura que dur el seu nom, antiga escola reconvertida en casal de cultura que alberga a més de l'àrea de cultura de l'ajuntament, la biblioteca que porta el seu nom, l'auditori i sales polivalents d'us civil. Fotografia feta des del balcó de casa per aquesta ruta que vaig preparar per una entrevista de feina i que avui he decidit treure a la llum.
4. - Cementeri de La Vila
Joan Mascaró i Fornés va morir el 19 de març de 1987, no va poder deixar aquest món a la cambra on havia nascut, tal com desitjava però va tornar al seu poble per al descans etern sota la làpida amb la seva mítica frase en català i anglès. Si no vos ho creieu, podeu venir a llegir-la.
"Venim de Déu, Vivim en Déu i anam a Déu".
"We com from God, we live in God, we go to God".
POSSIBLE RUTA LITERÀRIA
- Fer la ruta de Joan Mascaró als quatre punts esmentats de La Vila
- I fer la ruta adaptada també per el públic familiar. "El petit Joan Mascaró"
- Demanar a poetes en actiu recitar texts dels esmentats. "Veus en viu"+ recital folk.
- A n'aquest cas vincular la seva vessant com a traductor amb un cicle "Traduir: tradició o traició?"
- Ampliar la ruta "De Ramon Llull a Joan Mascaró i Fornés" des del punt de vista de l'espiritualitat. Joan Mascaró i Ramon Llull van ser un pont entre orient i occident. Ramon Llull va treballar perquè Orient conegués la cultura cristiana i Mascaró perquè Occident conegués la cultura de l'Índia.
--
Persones de la Vila que coneixent extensament l’obra i figura de Joan Mascaró:
Antònia Quetglas Frontera (exregidora. Santa Margalida 1935)
Joan Mas i Toni Mas (filòleg i historiadors de La Vila)
Joan Francesc March (Missioner i net de Joan March que va tenir correspondència amb Joan Mascaró i Fornés).
Altres:
Rafel Bordoy i Pomar, poeta de la vila que té un sonet dedicat a la seva figura.
Sebastià Alzamora. Escriptor mallorquí que vol fer una novel·la amb els dos personatges vilero de final de segle XIX. Joan Mascaró & Joan March.
Elisabet Abeyà, traductora de la seva obra en català. (Bunyola).
--
Documentació & Bibliografía:
Llibres Joan Mascaró i Fornes: "Llànties de foc", "La creació de la fe", "Diàlegs amb la Índia", "Bhagavad Gita", "Els Upanishads".
Joan Mascaró, "La Vila i els margalidans de Joan Francesc March". Tintinnabula Col·lecció. 2005
Francesc Vicens: "George Harrison. The Inner Light, una vida espiritual". Milenio 2017
Especial Ara Balears:
https://www.arabalears.cat/etiquetes/especial_joan_mascaro.html
Llànties de Foc, documental de Sílvia Ventayol. 2011
http://quindrop.com/Llanties-de-foc
Blog creat i gestionat per Antoni Mas i Fornes:
http://joanmascaronians.blogspot.com.es/
La clave: 14 abril 1979. RTVE
https://www.youtube.com/watch?v=J9-jSBVjzT4
Joan Mascaró amb The Beatles. Al programa de la BBC "The Frost Programme". 4 d'abril de 1967
https://www.youtube.com/watch?v=oS5qFP7M6Gc
Comentarios