MIS YOES/ ELS MEUS JOS
Foto: Clara Ferrer Capó
De la mateixa manera que necessites canviar de registre segons l'interlocutor que tens davant, un escriptor sap quines paraules escriure en paper i boli bic, les que ha de treure en manuscrit Underwood, les que pica directament a l'ordinador i les que llança en directe, sense reposar, a les xarxes socials.
Fa anys, em van demanar, com pensava i a n'aquell moment encara no ho tenia gaire clar; avui puc dir que pens amb paraules escrites perquè si no escric els meus pensaments se m'obliden, tenc una memòria massa selectiva. Per això tenc llibretes en blanc i negre, anotacions a "Mis documentos", un blog i facebook. He abandonat el xat i el myspace però continuo descobrint software per treballar aquesta non-fiction. El que em preocupa és que tanta escriptura em treu del cap la capacitat de retenció, com deia Plató, temps en que la oratòria tenia un paper fonamental. I de la que no puc oblidar-me però crec que és més bella la cosa inventada, que la cosa tal qual és, per això escric poesia; per inventar-me sa meva biografia.
Pensaments escrits després de llegir l'article de Enrique Vila-Matas, d'avui a El País i la frase que vaig sentir ahir al forn Mistral: "Los panaderos no se preguntan cuál es el papel de los panaderos en la historia de la humanidad, ¿por qué sí lo hacen los escritores?"
Fa anys, em van demanar, com pensava i a n'aquell moment encara no ho tenia gaire clar; avui puc dir que pens amb paraules escrites perquè si no escric els meus pensaments se m'obliden, tenc una memòria massa selectiva. Per això tenc llibretes en blanc i negre, anotacions a "Mis documentos", un blog i facebook. He abandonat el xat i el myspace però continuo descobrint software per treballar aquesta non-fiction. El que em preocupa és que tanta escriptura em treu del cap la capacitat de retenció, com deia Plató, temps en que la oratòria tenia un paper fonamental. I de la que no puc oblidar-me però crec que és més bella la cosa inventada, que la cosa tal qual és, per això escric poesia; per inventar-me sa meva biografia.
Pensaments escrits després de llegir l'article de Enrique Vila-Matas, d'avui a El País i la frase que vaig sentir ahir al forn Mistral: "Los panaderos no se preguntan cuál es el papel de los panaderos en la historia de la humanidad, ¿por qué sí lo hacen los escritores?"
Postdata: Meses después de mi post, leí la columna de Quim Monzó en La Vanguardia sobre el fin de los días de las máquinas de escribir.
Comentarios
Suerte i salut