Benvinguts a casa!

Postal Sr. Ferrer

Fa dues setmanes vam arribar a Mallorca i ens van rebre amb una pancarta de Benvinguts a Casa! Estimats, a prop de la família i els amics, començam el nou camí de la nostra vida plegats. Després de 13 anys a fora, hem tornat a la illa de la nostra infància i del nostre futur, me sent una dona que dóna i reb, que comença a saber demanar el que necessita i cada vegada té més clar el que vol per ser feliç, a n'aquesta seva vida.

Aquí tot és més senzill i el dia pareix que té més hores. El cel dibuixa els estels del nostre sexe quan ens estimam. Tenim més temps per viure, treballam des de casa, saludam als veïnats des del balcó i em somrius quan xerram. Menjam junts a hores sanes, veim a ses padrines, feim bugada i estenem sa roba neta defora, compram al mercat, tenim temps per no fer res, i estam davant la mar en cinc minuts. En silenci ens estimam, som un tot que no va enlloç sense la primera persona del plural. Pensam en gran. Hem vengut per continuar, no volem aturar. De moment estam creant el nostre espai, la nostra casa-taller per créixer junts. Vivim a un món flotant, "La Casa en el Aire", jo sóc terra i tu ets aigua, ens alimentam plegats i duim es foc dins noltros. Vivim amb els quatre elements de cara i bon vent!

I mencionant a George Sand, jo també sóc capaç de viure al paradís.

Respirar el presente. Dejarme habitar por el caos, permitirme perderme dentro de casa, no cuadrarme ni cuadricularme tanto y guardar tiempo para ser feliz. No pretender tenerlo todo controlado, dejarme sorprender, perder el miedo a lo desconocido y permitirme ser creativa, original, ilimitada. Caerme para volver a levantarme después, confiar más en mí, abrirme y compartir mis miedos, sin miedo. Buscarme el sentido del humor y olvidarme de la perfección. Dejar de autoexigirme tanto y autoflagelarme menos. Madurar, aplazar la recompensa. Serme más tolerante y permitirme también ser negación. En sumar, observarme más, saberme ver y quererme mejor.