Padrina meva

Avui que fa 30 anys que vau morir

penso amb vos i amb totes les vegades que m'hagués agradat besar-vos.

Penso amb vos i amb totes les vegades que em vau besar.

Avui que em sent plena de vida amb 32 anys recent cumplits

i dono pit a la meva filla

com vau fer vos amb els vostros fills

i com la vostra mare 

va fer-ho amb les seis fills, també els de llet.

Avui que els dies s'escurcen i treuen arrels, 

avui que sonen les campanes quan vos escric en vers.

Avui que me sent néta i neta a la vegada.

Avui que puc dir el meu nom complet amb orgull,

jo que em pensava que feia el vostre

i faig el nom de la vostra padrina,

el que vos hagués agradat fer a vos.

Encara ara me llevaria el nom de Maria

per no parèixer pura, casta i verge
quan me criden.

Avui que torn menstruar sense dolor.

Avui que vos duc dedins i vos dic t'estim

pens quan el padrí em va dir "nina, t'estim"

i que ereu vos "la seva dona"

amb l'orgull d'un pare de família que es va fer vell

i va veure créixer els seus fills i els seus nets

i els va acompanyar així com va saber,

des d'on va poder.

Com m'hagués agradat veurer-vos envellir junts
i poder expressar-vos el que sent i demanar-vos el que vull saber.

Avui que és un dia important a la meva vida

perquè vos puc agrair tot el que heu fet per jo:

gràcies per ser-hi a la meva primera infància,

gràcies per cuidar-me i estimar-me sempre,

gràcies per haver pogut fer un trosset d'aquest camí plegades.

Avui que soc mare i vos sou repadrina
vos abraç i vos dic fluixet a s'orella
padrina meva, padrina nostra, padrina de la vida
vos estimam.

Altres escrits transgeneracionals: 

A mis abuelas
Córdoba, la madre

Carta d'una filla a son pare
Vida permanent