¡Viva la teta!
Durant totes les hores amb la meva filla al pit el seu primer any de vida, va sorgir la necessitat d'escriure sobre lactància materna, lliure i a demanda. Al principi, tot el que sabia és perque ho havia llegit o n'havia sentit parlar, quan tens el teu bebé en braços, totes les paraules són volàtils i comences a viure l'experiència en primera persona del plural. Tu vas mamar a demanda, des del primer moment que vas sortir del meu ventre, reptant fins al meu pit i encara amb el cordó umbilical vas mamar el primer calostre durant una hora, després va pujar la llet i vam aprendre a comunicar-mos plegades. Ara 14 mesos després ja tens nivell d'experta i continues mamant sempre que vols i estam a prop. La meva mare em va alletar durant 6 mesos i la meva repadrina materna va donar pit als seus cinc fills i va ser dida de dos fills de llet. Aquest videopoema és un homenatge a totes les dones que han donat, donen i donaran pit als seus fills aconseguint una unió que va molt més enllà de l'amor i l'aliment. Vincle, mirada, cos, paraula, escolta, succió, moviment per fora i per dins, entrega i dedicació.
Covant aquesta història personal i amb ganes de normalitzar la lactància materna a la meva vida diària, un dia sense previ avís va arribar el poema titulat "Prometí darte teta cuando quieras, en cualquier lugar". Vaig compartir-lo i vaig rebre moltes reaccions d'altres mares que després de llegir-lo es van sentir identificades. Després van sorgir les fotos i els vídeos a qualsevol lloc a on alletava a la meva filla, amb la complicitat de la meva parella, família i amics. Repassant els vídeos vaig pensar fer un videopoema per il·lustrar les paraules que havia escrit però havia de ser col·lectiu per obrir l'espectre a totes les maternitats possibles. Així que va ser una convocatòria oberta i finalment han participat més de 50 veus lactants entre mares, pares i infants que han volgut compartir el seu moment íntim i personal d'alletament a n'aquest videopoema col·lectiu.
I com totes les decisions personals tenen alguna cosa de política, aquesta també és una declaració d'intencions. ¡Viva la teta anticapitalista! I com a referència tenc el poema Embarrassed de la poeta británica Hollie McNish que possa damunt la taula un tema de masclisme i falta de consciència social a l'hora d'alletar en públic. La maternitat és política, també! I avui n'he xerrat a la ràdio, ja pots escoltar el podcast.
Comentarios