Jo, tu i ella

Jo sóc el món

Tu ets al món

Ella és món

---

Jo sóc vent

Tu ets nord

Ella, bressol.

Noltros fórem mistral

Voltros, tramuntana

Ells, llebeig, migjorn i xaloc.

Elles gregal, ponent i llevant.

Afegitó: i tots junts som far
llum lluminosa que es desfà.

---

Sense pensar-ho, tan sols sentint-ho; batega amb la mateixa harmonia que les flors que olora, que les pedres que raspalla, que les fustes que mossega i l'arena que s'empassa com si fos exquisida. Ella sola, sense cap necessitat ni companyia, és natura viva, alena plena de vida. Filla, gràcies per tornar a ensenyar-me com i cap a on mirar. Cap endavant, sempre!

Pd. Jo, la paraula més incerta de totes, el jo i el tu es confonen en el poema. Treballant amb els pronoms personals. A cop el jo és la persona que escriu, altres el lector que llegeix i a vegada una tercera persona que no ets 'tu'. Quasi sempre el 'jo' literari té molt poc a veure amb el 'jo' real, sigui quin sigui aquest 'jo' i el joc que proposi al poema.