DONA VIDA

Ara que tens 183 dies,

27 setmanes o 6 mesos de vida,

segons se miri.

Ara que has alenat 4.392 hores,

263.520 minuts

i vas sumant segons d'existència.

Ara que fa mig any que mos coneixem,

que te mir cada matí

que em despert amb tu cada nit,

que te don pit quan vols

-exclusiva i a demanda-.

Ara que seguim unides per un cordó invisible

i exhal amor a balquena

cada vegada que em somrius.

Ara que sent que ens entenem

i bategam alhora,

arriba el moment de la complementària

-blw en diuen-. 

I no sé si em ve de gust

anar tan aviat

o vull aturar el temps 

i disfrutar més d'aquests intants d'intimitat

on el temps s'atura i res importa més

que l'aquí i ara

a qualsevol lloc

amb tu als braços,

alletant-te;

compartint la vida

i el meu superpoder d'alimentar-te

i veure't créixer

embriagada d'amor i oxitocina.

Aquesta tercera experiència de maternitat, m’ha regalat tantes coses que mai m’hagués imaginat! Amb la primera maternitat vaig néixer com a mare, amb la segona vaig deixar anar l’ego de tot allò que havia après i ara a n’aquest moment d’acompanyar na Llum a la vida, he tornat a néixer com a dona amb totes les meves llums, ombres i clarobscurs. M’he sentit molt ben acompanyada per la meva parella, per la família i les amistats.

Estic agraïda de cada moment viscut, de dia, de nit, en cos, esperit i ànima amb tu als braços, al pit, al cor i a la boca. Les quatre parts del meu cos que t’acaronen. I hem passat temps, moltes hores juntes alletant, cuidant, mirant, contemplant i observant la vida per seguir aprenent com a família!

Aquesta Setmana Mundial de la Lactància Materna, segueixo maternant i alletant a la nostra filla “sempre que vol a qualsevol lloc” amb tanta passió com vaig fer-ho la primera vegada com mostra aquesta foto de Laura Jaume i el videopoema col.lectiu de lactància materna que vam fer amb les mares i els infants ara fa 6 anys: Viva la teta