si vens



Peuades damunt s'arena. Si vens, em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges. Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc. Me'n tornaria a anar més enfora que mai. No tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més. Jo no sé de quina banda bufarà. Sa sínia perd aigua i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats, com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar. Te cantaré as capvespre, t'estimaré a sa matinada, te donaré fruit i te menjaré a besades.


*Ja t'ho diré*

Comentarios

testimam ha dicho que…
Me gusta mucho la foto, de esta arena que nos hace falta a todos los de las islas, no sabemos porque pero nos es inprescindible cuando estamos lejos.

un beso llamj
Joana Abrines ha dicho que…
es tan cert... quan més enfora estic de la mar més la trob a faltar. aquesta arena no és precisament mediterrànea, és atlàntica, de una escapada a Rio de Janeiro. (¿algún día podré volver?)

Entradas populares