si vens



Peuades damunt s'arena. Si vens, em trobaràs ballant de puntes damunt d'aquesta roca i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat, aquest vespre silenciós, cap a racons inexplicables, deserts, salvatges. Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc. Me'n tornaria a anar més enfora que mai. No tinc por de somiar que em perdré pes camí o que no tornaré mai més. Jo no sé de quina banda bufarà. Sa sínia perd aigua i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles, ben pops i despullats, com dues gotes d'aigua a ses cales del Pilar. Te cantaré as capvespre, t'estimaré a sa matinada, te donaré fruit i te menjaré a besades.


*Ja t'ho diré*

Comentarios

testimam ha dicho que…
Me gusta mucho la foto, de esta arena que nos hace falta a todos los de las islas, no sabemos porque pero nos es inprescindible cuando estamos lejos.

un beso llamj
tu i jo ha dicho que…
es tan cert... quan més enfora estic de la mar més la trob a faltar. aquesta arena no és precisament mediterrànea, és atlàntica, de una escapada a Rio de Janeiro. (¿algún día podré volver?)

Entradas populares