present fugaç- Barcelona

Caminar amb les mans davant la cara i veure-hi clar
deixar-me endur per la verticalitat de la ciutat
i seure a terra per no perdre l'impuls.

Escriure amb les paraules que apareixen al meu cel
-obert i esperançat-
seguir escrivint quan desapareguin aquests adjectius
i anomenar els objectes pel seu nom.

Utilitzar els contes dels demés per obrir la ment i tancar els ulls,
descobrir noves cançons per destapar el cor i entrendre l'avui
i traçar la mateixa línea de l'estil estilitzat perpetu diví;
és a dir, caminar-caure-caminar-caure i descobrir.