Sa illa misteriosa

Imatge de Joan Garau. 09

TOTA ESPERA DESESPERA
però segons el poeta
sa nostra és una espera deliciosa,
romàntica
i un poquet mandrosa.

S'espera a “sa illa de sa calma”
ha estat un passadís secret
de cossos i ànimes malaltisses
que han trobat repòs
als paisatges mallorquins,
als abruptes penya-segats i
al sol lluent que inunda ses badies.

De ses experiències viscudes a s'illa
durant un quart de segle
n'extrec un reflex particular sense pretensions universals:
històries de persones humanes,
imaginació,
amor i enyorança.

Sempre has estat més neta que ses demés illes,
però també més plena i més negre
i més sola i més gran
i menys amiga i menys neboda
i més diadema i més turbant
i menys arrelada i més submarina i menys rocosa
i més tovallola
i més pepa i menys polida
i més fosca i menys verda
i més platja i més cal
i més menys i menys més
i més tu.

Mallorca és una illa viva,
amb pedres foradades,
blaus lluents i verds opacs als horitzons.
Mallorca és una illa misteriosa
que res ha d’envejar a ses demés superfícies mediterrànies:
copinyes endèmiques,
gavines missatgeres,
formigues d’arena i
cossos sense urgència
que cerquen els amagatalls a sa serra de tramuntana.

La Mallorca interior,
aquella que només coneixem els residents,
és tan intensa com un dia amb dues nits
o un eclipse lunar imprevist.
Existeixen tantes mallorques com persones l’habiten.
Algunes són residuals com ses aigües de ciutat,
d’altres senyorials com ses aus migratòries
amb mirada fugaç.

PD: Poema propi recitat acompanyada a l'espai d'art cincómonos de Barcelona. Tornaré a la següent jam session de teatre i poesía. Em sembla una molt bona proposta urbana.