No és temps per ser porucs

Es mallorquins no escatimam paraules

les agafam amb filats, 

deim idò i meam quan començam

i acabam ses frases amb però.

Deixonam quan no mos surt s'expressió cercada

i salam fins i tot quan no xerram.

Badam sa boca quan ens diuen "t'estim"

i es cor s'eixampla quan ho sentim.

Berenam dues vegades a n'es dia,

es dematí un tassó de llet amb magdalenes 

i s'horabaixa entretenim sa gana amb un troç de pa.

Es laccao és més mengívol que es cacaolat

i s'ensaïmada que sa coca de sant joan

però lo que no mata, engreixa.

Feim espinagades per sant antoni 
i glosam tot l'any.

Els nostres padrins de petits feien s'horeta

i anaven a l'excusat al corral.

Noltros anam al water i anam a lloure per fora vila.

A ciutat són estufadets

però quan hi anam quedam embadalits;

pujam i baixam a Palma

com i quan mos dóna la gana.

Feim jutipiris per arribar a final de mes.

En s'hivern seim a sa camilla

i en s'estiu obrim ses persianes de pit en ample.

Som xafarders culturals i romàntics de tradició.

Es mallorquins estimam totes ses llengües del món, 
també sa nostra.

Assuaixí xerram català com castellà

perquè el bilingüisme no fa mal,

però és feixuc haver de lluitar

pels drets lingüístics que havíem aconseguit fa anys.

Breus instant recitant un poema propi a sa terra de sa meva infantesa.