La Llibreria
"A poc a poc deixava
de ser moble
i passava a Santuari.
La llibreria".
de ser moble
i passava a Santuari.
La llibreria".
Antònia Vicens
M'amara d'emoció la llibreria de casa,
de nou, està a la porta d'entrada,
et dóna la benvinguda quan arribes
i et despedeix quan te'n vas
quasi sense adonar-te'n.
Sap que tornaràs
i no podràs mirar-la de reüll.
La sentiràs immensa com la mar i
les paraules seran teves.
La Llibreria és una cel·la oberta,
lluminosa, viva.
Ordenada temàticament,
explica les fites de la teva vida.
La primera vegada que vaig escriure sobre la meva llibreria, encara juvenil, com anotava al poema titulat Sumergida en Letras on mencionava les lectures, escrit ara fa 7 anys. I com diu Antònia Vicens "Llibres a una casa de pobres!" al seu poema La meva primera llibreria que he reproduït perquè fa dies que no puc deixar de rellegir-lo asseguda a la cel·la de casa. Pensant amb la majestuositat de les seves paraules, l'he compartit amb els alumnes del II Taller de Literatura Creativa i ha estat un pretext per escriure sobre la nostra biblioteca i compartir lectures.
---
La meva primera llibreria
Era de caoba vermella
amb portes vidrieres
de vidres fumats
i rivets de laca
blancs.
Un metre d'alçada
per un metre cinquanta d'amplària.
Tres prestatges de vint.
Vàrem rompre la guardiola de terrissa
i tot un capvespre de gener
per anar a comprar-la.
Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus. William
Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson
MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat
d'un artista adolescent que
em va crear una úlcera a
la ploma.
A poc a poc deixava
de ser moble
i passava a Santuari.
La llibreria.
Les pregàries de la nit
les feia davant el cor obert de la fusta
i no davant el Cordejesús amb els ulls girats
de damunt la capçalera del llit.
A la mare
que no havia obert mai un llibre
també l'amarava de devoció. La llibreria.
Llibres a una casa de pobres!
Religiosament es cuidava que la pols
no es fiqués per les escletxes i envaís el paper.
Que els polls dels llibres
no espipellessin les lletres.
En canvi el pare calcigava estufera
quan hi passava per davant.
Satisfet d'haver pogut comprar
la mar a la seva filla.
Antònia Vicens. Lovely, 2009
amb portes vidrieres
de vidres fumats
i rivets de laca
blancs.
Un metre d'alçada
per un metre cinquanta d'amplària.
Tres prestatges de vint.
Vàrem rompre la guardiola de terrissa
i tot un capvespre de gener
per anar a comprar-la.
Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus. William
Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson
MacCullers. I James Joyce amb el seu Retrat
d'un artista adolescent que
em va crear una úlcera a
la ploma.
A poc a poc deixava
de ser moble
i passava a Santuari.
La llibreria.
Les pregàries de la nit
les feia davant el cor obert de la fusta
i no davant el Cordejesús amb els ulls girats
de damunt la capçalera del llit.
A la mare
que no havia obert mai un llibre
també l'amarava de devoció. La llibreria.
Llibres a una casa de pobres!
Religiosament es cuidava que la pols
no es fiqués per les escletxes i envaís el paper.
Que els polls dels llibres
no espipellessin les lletres.
En canvi el pare calcigava estufera
quan hi passava per davant.
Satisfet d'haver pogut comprar
la mar a la seva filla.
Antònia Vicens. Lovely, 2009
Comentarios