Puerperi

Il·lustració de Joan Garau

 Ara que sé que vol dir part extàtic,
que sé que existeixen doules, bradicàrdies, dudús i calostre.
Ara que he sentit l'olor del líquid amniòtic
sobre la teva pell fina
i hem acariciat la placenta,
el teu company de viatge dins meu.
Ara que sent el puerperi
com el quart trimestre d'exogestació.
Ara que just has fet un any i ja camines.
Ara que dius "teta" quan vols mamar
i comences a dir "mamá".
Ara que em vens a cercar quan vols dormir
i vas a ton pare per jugar.  
Ara que no ets tan demandant
i ja comences a anar per lliure, a lloure.
Ara, començ a mirar per la finestra i veig l'uni-vers,
intacte, tal com el vam deixar aquella primavera
i jo segueixo mirant cap endins amb escafandre,
olorant-te


Després de viure immersa dins la intensitat de la maternitat, després d'un "any sabàtic" per criar a la nostra filla, l'any més important de la meva vida, torn a mirar cap a fora i veig que hi ha vida més enllà del nostre jardí florit. A fora l'uni-vers i jo amb escafandre o versió de la maternitat segons Joan Garau, company de vida i pare de la nostra filla que m'ha ensenyat a estimar com no havia estimat mai i a possar-me a un altre lloc, el de mare maternant.


D'embarassada vaig llegir sobre maternitat i puerperi, alletant he llegit sobre alimentació i puerperi encara que només l'he entés quan l'he viscut en primera persona, per molt que ho vegis escrit al llibres, necessites viure la sensació a flor de pell per entender-la amb el cor, a n'aquests moments no hi ha juga la raó, ets tota una amb la teva filla i totes dues sou aigua en estat pur, emoció elevada a dos. Tampoc ho vaig entendre a "La maternidad y el encuentro con la propia sombra" de Laura Gutman, biblia per les que volen ser mares i per les que ja ho són. Segons a on miris i a qui escoltis pot parèixer que el puerperi només són els 40 dies després del part que s'anomena postpart, depressió postpart o quarentena, depenent de l'interlocutor i són els dies que ens permetem estar tristes o exhuberants i amb un ball d'hormones espectacular dins noltros, però alguna dona necessita més temps per comprendre la nova situació, com jo mateixa que estic dins el tercer trimestre d'exogestació i encara escric per comprendre. Avui n'he parlat a la ràdio "La Vila del Pingüí" per visibilitzar parauletes que pareixen paraulotes i que si no ets mare segurament no havies sentit mai perquè la figura materna sembla no encaixar dins aquest món patriarcal en el que som matèria i mercaderia alhora. Per a una mare puèrpera tot deixa d'existir, excepte el seu cos i el del seu nadó i arrel d'aquí has d'arrelar, construint o reconstruint segons la teva història personal. Per això, cada puerperi depèn única i exclusivament del fil de plata dels dos contractants: mare-fill. Ningú s'hauria d'interposar a n'aquest primer idil·li i que cadascú el visqui com pugui viure'l.

Comparteixo l'enllaç d'aquesta mamaextraterrestre que ha fet una descripció minuciosa del tema titulat "El puerperio interminable" i que recoman llegir per entendre si t'has quedat amb ganes de saber més. Encara que la definició més senzilla de puerperi que més em representa l'he trobat a n'aquesta frase d'Anna Salvia Ribera: "El puerperio es el tiempo de gestación externa en el que el bebé depende del contacto directo con la madre, a la que se une a través de un nuevo cordón umbilical: la leche materna. Dura entre uno y dos años."

Comentarios

Unknown ha dicho que…
Woooow!! M'emociones!!! I com sempre m'encanta llegir-te, sentir-te i escoltar-te parlant de sexualitat, família, l'uni-vers, les relacions, la poesia, etc i ara sobre la maternitat!!! Gràcies!
Mama extraterrestre ha dicho que…
Gracias por recomendarme! Que honor!!! Lindo Post, me voy a dar una vuelta por tu blog que tiene muy buena pinta :) Un saludo!
Joana Abrines ha dicho que…
Gracias por vuestros comentarios, me hace ilusión escucharme leída por vcomparti. Por cierto, Mamá extraterrestre compartimos 'kit para sobrevivir al puerperio', muy recomendables todos los títulos que propones. Versos ❤

Entradas populares