Puerperi
Il·lustració de Joan Garau
Ara que sé que vol dir part extàtic,
que sé que existeixen doules, bradicàrdies, dudús i calostre.
Ara que he sentit l'olor del líquid amniòtic
sobre la teva pell fina
i hem acariciat la placenta,
el teu company de viatge dins meu.
Ara que sent el puerperi
com el quart trimestre d'exogestació.
Ara que just has fet un any i ja camines.
Ara que dius "teta" quan vols mamar
i comences a dir "mamá".
Ara que em vens a cercar quan vols dormir
i vas a ton pare per jugar.
Ara que no ets tan demandant
i ja comences a anar per lliure, a lloure.
Ara, començ a mirar per la finestra i veig l'uni-vers,
intacte, tal com el vam deixar aquella primavera
i jo segueixo mirant cap endins amb escafandre,
olorant-te.
Després de viure immersa dins la intensitat de la maternitat, després d'un "any sabàtic" per criar a la nostra filla, l'any més important de la meva vida, torn a mirar cap a fora i veig que hi ha vida més enllà del nostre jardí florit. A fora l'uni-vers i jo amb escafandre o versió de la maternitat segons Joan Garau, company de vida i pare de la nostra filla que m'ha ensenyat a estimar com no havia estimat mai i a possar-me a un altre lloc, el de mare maternant.
D'embarassada vaig llegir sobre maternitat i puerperi, alletant he llegit sobre alimentació i puerperi encara que només l'he entés quan l'he viscut en primera persona, per molt que ho vegis escrit al llibres, necessites viure la sensació a flor de pell per entender-la amb el cor, a n'aquests moments no hi ha juga la raó, ets tota una amb la teva filla i totes dues sou aigua en estat pur, emoció elevada a dos. Tampoc ho vaig entendre a "La maternidad y el encuentro con la propia sombra" de Laura Gutman, biblia per les que volen ser mares i per les que ja ho són. Segons a on miris i a qui escoltis pot parèixer que el puerperi només són els 40 dies després del part que s'anomena postpart, depressió postpart o quarentena, depenent de l'interlocutor i són els dies que ens permetem estar tristes o
exhuberants i amb un ball d'hormones espectacular dins noltros, però
alguna dona necessita més temps per comprendre la nova situació, com jo mateixa que estic dins el tercer trimestre d'exogestació i encara escric per comprendre. Avui n'he parlat a la ràdio "La Vila del Pingüí" per visibilitzar parauletes que pareixen paraulotes i que si no ets mare segurament no havies sentit mai perquè la figura materna sembla no encaixar dins aquest món patriarcal en el que som matèria i mercaderia alhora. Per a una mare puèrpera tot deixa d'existir, excepte el seu cos i el del seu nadó i arrel d'aquí has d'arrelar, construint o reconstruint segons la teva història personal. Per això, cada puerperi depèn única i exclusivament del fil de plata dels dos contractants: mare-fill. Ningú s'hauria d'interposar a n'aquest primer idil·li i que cadascú el visqui com pugui viure'l.
Comparteixo l'enllaç d'aquesta mamaextraterrestre que ha fet una descripció minuciosa del tema titulat "El puerperio interminable" i que recoman llegir per entendre si t'has quedat amb ganes de saber més. Encara que la definició més senzilla de puerperi que més em representa l'he trobat a n'aquesta frase d'Anna Salvia Ribera: "El puerperio es el tiempo de gestación externa en el que el bebé depende del contacto directo con la madre, a la que se une a través de un nuevo cordón umbilical: la leche materna. Dura entre uno y dos años."
Comentarios