Un raig de Llum

Sala covid de maternitat de l'Hospital d'Inca. Foto: Joan Garau

Amb l'arribada de la primavera, temps de flors, va arribar una nova vida a casa com un raig de Llum. Dia 10 d'abril, diumenge de Ram, el dia de la Fira a La Vila, amb l'embaràs a terme, just un dia abans de la data prevista de part, quan ja havíem tret totes les cames a la Jaia Corema, el calendari que havíem preparat amb na Sofia per contar els dies i les setmanes que faltaven per conéixer a la seva germana i convertir-se en germana gran, va néixer na Llum com el sol que il·lumina l'arc de sant Martí, amb l'energia del matí i de la lluna creixent, amb un preciós stellium de Vesta i Mart al cel, va arribar a casa la nostra particular Pasqua florida. 

Llum vas arribar al món com una benedicció i un regal de la vida per seguir ampliant l'amor a la família. Si la nostra família va néixer amb la primera filla, ara ens hem convertit amb una saga familiar que connecta cel i terra. Impar 3en1 ja som 4 i m'agrada la família que hem construit junts! Gràcies per elegir-nos com els vostres pares, ara amb 6 anys d'experiència però amb la mateixa sensació de primarencs quan alguna cosa surt de la nostra coneixença. Quan te mir hi veig reflectida a la meva repadrina i una llàgrima em cau encara, quan recordo la força i l'amor en que vas néixer, petita. T'estim!

Abans de la teva arribada, per poder connectar amb les meves aigües insondables i escoltar el que m'havien de dir, després de molt de movimient emocionals a la nostra vida el darrer any, vaig haver d'aturar el temps. Després de 4 mudances en 5 mesos, vam arribar a la nostra casa d'ara, l'apartament d'estiu familiar per preparar la teva arribada. I a n'aquests moments va ser important aturar el ritme de fora per entrar a la cova interior, el "Temps d'una espera". Poder sentir-me plena com la lluna, entrar a la piscina i deixar reposar el meu cos abans d'entrar a un nou espai-temps on res té més importància que la vida mateixa i el present. I així preparar-me de nou per treure el costat més sensible i salvatge per poder donar-te a Llum natural. I encara que sabia a on anava, no volia oblidar-ho i em repetia cada matí el mantra: "les dones sabem parir i els infants saben néixer". A n'aquesta tercera gestació he viscut temps de confiança i neguit, quan ets sabedora que la vida és vulnerable, pateixes que s'escapi per les encletxes com l'aigua entre les mans. Vaig saber-ho i vaig aprofitar per estimar-te i estimar-me, per deixar-me estimar, tocar-me la panxa, pintar-la i fer-la un motlle amb les mans-cor que m'envolten, escriure cartes, començar el teu diari de naixement, refer l'àlbum de fotos de la meva infància que havia perdut i l'àlbum del primer any de vida de la nostra primera filla per explicar-li la seva arribada al món, ara que veu arribar la teva, ens demana per el seu naixement. També vaig aprofitar per descansar, escriure el pla de part, llegir, passejar per la mar, caminar descalça per l'arena, meditar, recollir copinyes, fer altars i mandales, confiar i omplir el cos d'oxitocina mentre tu seguies creant-te a dins meu sense més esforç que la presència del cos. Vaig llegir poesia, Sylvia Plath, Maria Mercè Marçal, llibres de cuina, llibres infantils, "Maternidad y creación", vaig escoltar música d'alta vibració que ens va acompanyar al part i vaig continuar aprenent a les classes prepart amb el comare que em va assistir al primer part, re-cor-dant i sanant les ferides del cos. Intentar acompanyar a la nostra filla gran amb els seus dubtes i les seves preguntes: "quan neixi la meva germana, m'estimaren igual?". "L'amor és multiplica", et deiem a tu que encara no saps sumar i volíem que ens entenguèssis però fins que no l'has tingut en braços, no has sabut què significa això d'estimar i tenir una igual a casa. Vaig continuar les classes de ioga per embarassades online, dormir poc quan el cos es comença a sentir feixuc, anar a gimnàsia prepart per cuidar el sol pèlvic i alimentar el cos i l'ànima i escriure fins aconseguir algun poema per obrir camí a la nostra filla i desitjar-te una bona arribada a n'aquest món, acompanyant-te des de l'altre costat de la pell, a viure el trànsit de vida que necessites per tornar de nou al món i renéixer.

Temps d'una espera. Foto Mª del Mar Abrines

La impaciència dels darrers dies i la sorpresa un dia abans del part de saber-me positiva, després de 2 anys esquivant el virus, van ser un petit ensurt que vaig gestionar com vaig poder. Primer la por em va embriagar, necessitava saber que tot estava bé a dins meu. Hi havia batecs constant a 150 pulsacions per minut. Pareixia que estaves bé, era l'hora de confiar. Vam refer el pla familiar per acompanyar a la nostra filla a néixer de la millor manera possible i sostenir l'emoció de la filla gran que tenia atacs d'amor de germana gran i moltes ganes de poder disfrutar de la Fira amb els seus padrins, ja que jo no podria estar amb ella. Jo necessitava saber el protocol covid per a dones embarassades positives que seguien a l'Hospital d'Inca, vaig parlar amb Carme, una de les comares de l'hospital que finalment em va assistir a la darrera part del part com si fos un àngel, vaig veure els vídeos que tenen online al HCIN per fer-me una idea d'on anava, també per connectar amb la realitat i treure'm les expectatives que m'havia anat creant jo mateixa des del primer part. De nou la vida, em mostrava una cara que no m'agradava gaire però que havia d'acceptar per alliberar-me de les meves pròpies idees que em recorden que no pue controlar la vida, que ella té el seu propi moviment, com un riu que va camí avall fins a la mar i cal acceptar-ho tal com ve. Vaig intentar fer-ho i un dia després estava de part.

Entre oxitocina i contraccions, abans de partir cap a l'hospital

Dissabte vaig tenir les primeres contraccions i així vam sortir de casa i vam entrar a la sala Covid del paritori d'Inca, amb un mandala de pètals de flors, que em conectaven amb l'amor i la força de la natura, plena d'oxitocina i la cara transmudada i els llavis inflats. Eren les 23:30h i ja estava de 4cm, em va atendre durant tot el procés de part n'Aina, una comare jove que em va cuidar i va velar per la meva salut i la de l'infant durant tot el procés de part i el meu company de vida que em va cuidar i sostenir, i a partir d'ara té el títol del millor massatgista del món, i després de 6 hores de contraccions i feina de part actiu a les 7:30h de la matinada estava pràcticament igual, de 5cm, perque na Llum no aconseguia trobar el camí, venia girada, amb la seva cara cap a la meva esquena, i la recomenació va ser rompre la bossa, i malgrat els nostres dubtes era allò menys invassiu i just a n'aquell moment, na Llum va fer un moviment, va encaixar, el coll de l'úter ja estava dilatat de 8cm i vaig poder parir natural en 40 minuts, sense oxitocina ni epidural, com desitjava, I després d'un expulsiu tan intens com intim na Llum va néixer plorant, sana amb 4 kilos de vida.

Malgrat no pogués ser el part a l'aigua com havia desitjat, vaig tenir el millor part que podia tenir a n'aquests moments de la meva vida, i vaig tornar fer una reverència a la vida, reaprenent que la vida no depèn de jo i que és millor deixar-se endur per la corrent del riu i poder fluir per les seves aigües clares que sempre et porten a nous llocs per descubrir. Així que des del lloc present en el que erem, sense pasat ni futur, em vaig deixar endur per el dolor de l'expulsiu i vaig sentir com el foc estava dins meu fins que em va coronar la meva filla. A n'aquell moment que vaig poder tocar-li el capet i treurer-la amb les meves pròpies mans, amb temps i sense presses, el dolor va desaparèixer, convertint la teva arribada al món amb l'acte d'amor més pur viscut a la meva vida. Record el màgic instant de sostenir-te en braços per primera vegada i sentir com juntes començavem de nou el cicle de la Vida. 

En el canvi de torn, va entrar l'àngel, la comare que un dia abans em va explicar tot el que em trobaria a l'hospital essent positiva, em va acompanyar a sanar el meu cos del record del primer "alumbramiento" de la placenta, ja que no vaig tenir un bon acompanyament a n'aquella primera experiència. Aquesta vegada desitjava que fos un "alumbramiento loto" i després d'una hora del naixement de na Llum, sense pressa i amb molt d'amor, el meu cos va expulsar sol la placenta i vam sentir-la encara calenta, a prop, enllaçada al cordó umbilical i vam fer una impressió de l'abre de la vida i quan la mir veig la rosa que duia al ventre, la nostra primera rosa de Sant Jordi, d'enguany. Ara la ritualitzarem com ja vam fer amb la placenta del primer embaràs i amb l'abort. Durant tot aquest temps Llum va mamar calostre, havia fet un llarg viatge i tenia gana, ja és una experta lactant i mentre na Carme me cosia 4 punts interns li vam cantar la primera cançó de bressol amb el cant carnàtic que vaig aprendre al meu primer embaràs a Innana, i com la deesa sent que he fet el viatge de l'heroïna, baixant al submon per tornar a néixer. En el part de na Sofia me vaig parir mare, en el de na Llum sento que també m'he parit dona.

 

La placenta que va acompanyar na Llum, la rosa que duia al ventre.