Boris Godunov

Imatge David Ruano

El terrorisme és una de les principals preocupacions de la societat del segle XXI i la Fura del Baus porta el tema al seu darrer espectacle: Boris Godunov. "Fins a on es pot fer espectacle amb la violència i el terror?" es pregunta Àllex Ollé, director de l'obra, després de l'estrena a Barcelona. Una pregunta imprescindible quan encara hi ha víctimes reials dels fets i la resposta es fa latent al pati de butaques on no existeix acció directa amb el públic. Per aquesta raó Boris Godunov és un espectacle i no un segrest real. Una non-fiction que parteix de l'episodi tràgic que es va viure al teatre Dubrovka de Moscou al 2002 quan un grup de terroristes txetxens irrompen la representació del clàssic Boris Godunov d'Alexander Pushkin. Un fet descontextualitzat geogràfica i temporalment en la ficció perquè segons van explicar el director i el dramaturg durant el col·loqui amb els espectadors: "volem parlar de conceptes universals inherents a l'ésser humà de qualsevol època: la lluita del poder, la violència com a mètode per impossar unes idees i la corrupció de les estructures de poder que acaba castigant sempre víctimes innocents".


Fotografia Andreu Adrover

Una posada en escena brutal que busca la reflexió: l'esser humà segueix caient en els mateixos errors encara que passin els segles. "En situacions dramàtiques les persones són molt petites" assegura David Plana, dramaturg de l'obra, referint-se a les escenes que es desenvolupen al pati de butaques quan els actors -reclusos reials dels terroristes- parlen d'una barbacoa i de les ànsies de fumar que tenen. Un humor negre que formalitza la menudesa de l'home i desperta certa complicitat entre el públic que es veu reflexat en els comportaments dels actors. Considero que no som tan diferents uns dels altres, a tots ens mouen els mateixos paràmetres en moments de crisis. No vaig patir fins a la darrera escena de l'obra, on una terrorista, òrfena d'amor i amb set de venjança, a punt de fer explotar el teatre rep un tir d'una altra terrorista del seu grup en el moment en que el teatre es re-envaït per les tropes militars del país. Final sonor. En la tragèdia de Dubrovka van ser les forces russes les que van utilitzar gasos i van matar a 130 ostatges i 41 assaltants. Una realitat que supera la ficció, a l'obra de La Fura no mor cap espectador.


Fotografia Andreu Adrover

La Fura ha plantat un altre repte a la seva companyia, als actors, als espectadors, als teatres, a les demés companyies i a la societat; s'han enfrentat a una de les pors del segle XXI amb molta duresa i un cop d'elegància. Si fos segrestada voldria ser-ho pel líder de la banda i per la terrorista ideològica i actriu de vocació, seguramente podriem arribar a un acord.