Rústica Padrina

"Per què sempre en le nom del pare
i mai en el de la mare que ens va parir?"
Antonina Canyelles

Matriarcat dins la llar
foc que crema
ventre espriu fora de casa.
Cant allò que em manca
o el que vull recordar
del que em van dir
quan encara no era nada.

La repadrina a principis del segle passat,
va ser dida
alletava mentre feia el dol per els infants que perdia
i en va surar vuit dins casa seva.
Va arribar a viure prop dels 100.
Feia gloses i contava històries d'altres temps
que encara guard a la memòria dels records d'infantesa.

Faig el nom que li hagués agradat fer a la meva padrina.
Encara ara me llevaria el nom de Maria
per no parèixer verge
cada vegada que em criden.

Venc d'un úter habitat tres vegades abans del meu naixement,
i soc filla d'una família nombrosa,
de mare forastera.
Per elles i per totes les mares de les que venim
o com diu senyant-se Antonina Canyelles:
"per què sempre en el nom del pare
i mai en el de la mare que ens va parir?"

 

Vells temes, noves veus. En diàleg amb el Cançoner

Cinc dones poetes entren en diàleg amb el Cançoner Popular de Mallorca per tal d’enriquir-lo amb les seves creacions poètiques. Paraula de dona que respon al Cançoner amb les seves inquietuds, reflexions i esperances per reviure’l des del segle XXI i en clau de gènere. Recital de paraula i imatge, incloent el “Maternitat(s)” creat per Margalida Vinyes per al Museu de la Paraula de Sant Joan.
A càrrec de Alícia Olivares, Joana Abrines, Maribel Servera i Mery Amengual, poetes i Francesca Vadell, actriu.