BOCCIA para siempre


Vero y Amal acompañadas de Bruna y Mª del Mar en la última jornada de Liga.

El sábado volví a creer en las personas y creí en las sonrisas, en la comunicación bajo otros parámetros y en la realización personal que supone para una persona discapacitada competir a alto nivel deportivo. En el Pabellón de l'Hospitalet, muchos deportistas acompañados de sus asistentes se jugaban el pase al Campeonato de Catalunya de Boccia, un deporte paraolímpico que nació como la filosofía en la antigua Grecia y que se recuperó en los años 70 en los países nórdicos. Un deporte parecido a la petanca adaptado para personas en sillas de ruedas con graves afecciones por parálisis cerebral y otras discapacidades físicas severas.


Como todas las historias cuando son personales son más potentes. Mi hermana, aquella niña que un día se convirtió en mujer y decidió ir a estudiar Educación Social a Barcelona, me invitó a pasar el sábado con ella y su equipo de Boccia, PC SPORT, un gran equipo, por cierto. La cita se fraguó a las 10 de la mañana del primer sábado de abril. Puntualmente le deseé suerte a Amal Tsouli, la jugadora que asiste Mª del Mar. Con ella y su compañera Vero Pamiés conocí los principios del deporte de precisión y estrategia del que ya me habían hablado en comidas familiares. La concentración de los deportistas, la solemnidad del juego, la seriedad de los árbitos, además de los ánimos de los familiares, valiosos aunque escasos, y la disposición de los entrenadores me pareció algo magnífico. Hacía demasiado tiempo que nadie me hacía llorar y lloré de emoción por el pase a la final, de alegría por ver a todos los deportistas sonreír y de sinceridad.

Si queréis conocer más: http://www.pcsport.org/

Comentarios

Anónimo ha dicho que…
perquè no poden donar a coneixe a tot al mon, aquesta i altres forma de fer deport. és tan important per les persones que pateixe alguna discapacitat, que hi hagui tecnics, voluntaris i entrenadors, per donar-lis l'ajuda que ells han de menester. que bó seria que tothom pogues coneixe lo que és BOCCIA.
Anónimo ha dicho que…
Gracias por este artículo, tan bueno, me gustas pero tu ya lo sabes .....

muchas gracias

Una abraçada i sort
Anónimo ha dicho que…
Ara som nosaltres els emocionats, ens agrada veure i alhora ens sorpren com et varem fer arribar tot el que nosaltres posem per aquestes persones, la veritat és que no és tant difícil, mira a la teva germana! Només t'has de deixar portar, ells són els primers que t'ensenyen.
Moltíssimes gràcies per la difusió que tant cal a l'esport adaptat i ja ho sabeu.... tothom hi està convidat. Només cal mirar l'agenda de la web, segur que trobeu un dia que us va bé de venir ;)
Anónimo ha dicho que…
També a nosaltres ens ha emocionat l'article de na Joana i el comentari d'en Xavi&Bruna. Què més es pot dir? Crec que ja s'ha dit tot i el que cal és que cadascú, en el seu àmbit, segueixi aportant el seu granet de sorra per tal de facilitar a qui pateix qualsevol mena de discapacitat la possibilitat de poder dur al màxim nivell les seves ganes de fer esport i/o qualsevol mena d'activitat. Això els fa feliços a ells però molt més a qui els ajuda, creieu-nos.
Joana Abrines ha dicho que…
pare i mare, anònim 1 i anònim 2, encara que no firmeu conec la vostra caligrafia i vos assegur que vos agradarà tant com a jo veure la Boccia.És emocionant.

Xavi i Bruna, ja us ho vaig dir el dissabte, ereu el millor equip de la pista, de blanc i en conjunt, crec en el vostre projecte.

Aurora, aquells entrepans i aquelles aclaracions del joc em van ajudar a entrar més dintre de l'equip i Ismael gràcies per tot, sobretot per la teva fotografia que il·lustra aquest escrit.

I a vosaltres, jugadors i jugadores continueu així que cada cop tendreu més seguidors.

Entradas populares